JORDI BALOT TOLDRÀ
Vocal FCVS de participació
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina
El voluntariat és una peça clau en el desenvolupament d’una societat més justa, més solidària i més cohesionada. La seva aportació gratuïta i desinteressada trenca amb els esquemes més mercantilistes de la nostra societat capitalista i fa palès que una altra societat és possible. Sé que sona a tòpic, però aquesta realitat l’estan construint, al nostre país i de manera discreta i silenciosa, més de 300.000 persones que creuen en el futur –i el present- de la nostra societat. El món pot canviar a millor i us ho estem demostrant. Sense aquesta aportació i compromís, possiblement ens trobaríem amb una societat desbordada per les problemàtiques socials, per ciutadans i ciutadanes sense cap perspectiva ni esperança, sense saber com afrontar tanta desesperació…
Com ja sabem, un dels col·lectius més febles, desprotegits i vulnerables és el de la infància. Quan vivim en un entorn favorable, amable, acollidor, el desenvolupament dels infants és més senzill, es troben suports davant les dificultats i no cal preocupar-se excessivament per a tenir les necessitats més bàsiques cobertes. Llavors, les preocupacions són d’altres tipus: quines activitats extraescolars puc escollir; quina marca de bambes és la més còmode per a fer esport; on aniré a passar el proper cap de setmana; les vacances les passarem ben lluny del nostre país per a poder conèixer altres cultures, etc. Però aquesta realitat està molt llunyana del que estan vivint milers d’infants de la nostra societat catalana del s. XXI. Al nostre país, més d’un 25 % dels infants viu sota el llindar de la pobresa. En aquests casos tan dramàtics –cada número representa a un infant, amb la seva família, amb la seva història de patiment- les seves preocupacions són d’altres tipus: què podré menjar avui; tindré alguna cosa per sopar?; em podré dutxar amb aigua calenta?; tinc les dents destrossades però no me les puc arreglar; necessito ulleres però no me les puc comprar; què faig quan surti de l’escola?; no tinc llum a casa per a poder fer els deures; necessito classes particulars però no me les puc pagar; tampoc puc fer activitats extraescolars, ni anar al cinema o sortir a la muntanya…
Davant moltes d’aquestes situacions emergeixen els voluntaris i voluntàries per a donar petites respostes molt concretes, adreçades a cada un dels infants amb necessitats. Una voluntària pot oferir donar classes particulars a qui no se les pot pagar, un altre voluntari acompanya als infants a fer activitats esportives o a una sortida a la muntanya, i un altre voluntari pot acompanyar a un menor a fer-se unes ulleres. I el que és més important: l’acompanyament a les persones d’una manera individualitzada i desinteressada. L’acompanyament, el suport emocional que necessitem tots, adquireix una rellevància fonamental quan ens trobem amb persones soles, amb famílies poc convencionals. Tots necessitem la paraula d’ànim, l’estímul que ens permet veure que som capaços de fer el que mai ens imaginàvem.
Per a ser voluntari amb infants s’ha de tenir una sensibilitat especial, una capacitat d’acompanyar al creixement i al desenvolupament personal des d’un gran respecte cap a l’altre, però també amb fermesa, sense desesperar. Nosaltres som un mirall per als infants. Hem de ser capaços d’entendre que la millor manera d’acompanyar no és des de les paraules sinó des dels fets, perquè els infants acaben fent el que veuen reflectit en els seus adults referents.
