El tercer sector social augmenta el nombre de professionals que hi treballen i es consolida com un motor econòmic, però ha de conviure amb els deutes de les administracions públiques que els generen greus tensions de tesoreries.
El 40% de les entitats socials estan pendents de rebre diners ja compromesos amb les administracions públiques. La Generalitat (84%) i els ajuntaments (52%) són els administracions que acumulen la major part del deute. Aquesta és una de les conclusions de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025, que aquest dimecres ha presentat La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la patronal de les entitats socials sense afany de lucre. Per fer front a aquests deutes, el 70% d’organitzacions afectades han hagut d’acudir a pòlisses de crèdit; el 17% han demanat diners a altres entitats i el 13% han endarrerit activitats planificades.
L’Anuari assenyala que la principal font de finançament del tercer sector social són precisamente els fons públics (60%), seguits dels fons propis (24%) i dels privats (16%). Pel que fa l’origen del finançament públic, la Generalitat és el principal organisme finançador (68%), seguida dels ajuntaments (20%).
En aquest context de dificultats econòmiques, l’informe destaca que el tercer sector, que atén persones en situació o risc de vulnerabilitat, creix com a motor generador d’ocupació. Hi treballen amb més de 120.000 professionals, que signifiquen un 3% dels llocs de treball del país. “Desenvolupem una tasca de servei públic essencial i es dona resposta a uns reptes socials cada cop més complexos”, en paraules del president de La Confederació, Jordi Roman. I hi ha afegit que, per continuar fent la seva feina, “les entitats necessiten un finançament just i estable”, així com un marc regulador que en reconegui la tasca i una col·laboració més estreta amb les administracions”.
En paral·lel als impagaments de les administracions, altres elements que destaca aquesta radiografia del sector són la dificultat de captació i retenció de talent, sobretot en els grups d’edat més joves, i també l’excés de càrrega burocrática que exigeix moltes hores de feina que no es poden dedicar a altres qüestions com ara l’atenció directa.
En l’apartat on es recullen els reptes de futur, s’hi destaca que entre les principals fortaleses del sector hi ha l’equip humà, l’organització del treball i el model d’atenció social, mentre que les debilitats més destacades són el context socioeconòmic, el marc normatiu i legislatiu, la digitalització i els tràmits administratius. A més d’insistir precisament en la necessitat que les administracions es comprometin amb un finançament sòlid per al tercer sector, Roman ha recordat la necessitat que s’aprovi la llei del tercer sector i la d’acció concertada.
Podeu consultar l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025
