NÚRIA CARCOLE
Adjunta a Responsable de Comunicació Fundació Hàbitat3
Avui dia, accedir a un habitatge assequible és un problema estructural de la nostra societat, però, si ets dona, estàs sola i tens fills a càrrec, pot esdevenir una barrera gairebé insalvable. Segons dades de Provivienda, una de cada tres llars amb dones al capdavant es troba en una situació de pobresa relativa després de pagar l’habitatge, amb despeses que poden representar fins al 60% dels seus ingressos en el cas del lloguer.
El perfil de dona sola amb fills a càrrec és habitual entre les persones llogateres de la Fundació Hàbitat3. De fet, una dada que evidencia la dificultat d’aquestes dones per accedir a un habitatge és que el 37% de les unitats familiars allotjades en pisos d’Hàbitat3 són monoparentals (el 93% d’aquestes estan formades per mares i fills). Per entendre millor aquesta realitat, podem comparar-la amb les dades generals: a l’Estat, només el 10,4% de les famílies són monoparentals (el 81% estan encapçalades per dones). Això vol dir que a Hàbitat3 aquest col·lectiu representa més del triple que en el conjunt de la societat.
Per a moltes de les 237 dones monoparentals que viuen en els pisos d’Hàbitat3, tenir accés a un habitatge és l’oportunitat de començar de nou. L’habitatge proporciona l’estabilitat necessària per afrontar la vida, però per a moltes d’elles, tirar endavant continua sent un repte, fins i tot amb un lloguer social. La mitjana d’ingressos d’aquestes dones és de 698,37 euros, gairebé cent euros menys que els homes. D’aquests ingressos, en destinen una mitjana de 169,51 euros al lloguer, i, després de pagar-lo, han de viure amb poc més de 500 euros al mes. Amb aquests diners, han de cobrir totes les despeses bàsiques: alimentació, subministraments i tot el que requereix la cura dels infants.
Des de la Fundació les acompanyem en la millora de la seva gestió econòmica, promovent hàbits i facilitant la seva inclusió social.
A la Fundació Hàbitat3 tenim clar que l’habitatge és un dret fonamental que obre la porta a molts altres drets. Però, per a moltes dones soles amb fills, tenir un habitatge digne és una eina d’empoderament. Malauradament, per a moltes d’elles aquest dret encara sembla una utopia. Per això creiem que calen mesures que redueixin la precarietat laboral, assegurin la conciliació i protegeixin les dones en situació de vulnerabilitat. Però també calen polítiques d’habitatge valentes que ajudin a garantir una societat més justa i igualitària.
