La Xarxa d’Entitats pel Padró subratlla que si la regularització no requereix padró, tampoc ha de ser un requisit en els tràmits previs. Demanen a les administracions que no posin més barreres a les persones que fan els tràmits.
En aquest sentit, la Xarxa d’Entitats pel Padró destaca que el reial decret 316/2026 preveu de manera explícita que la residència mínima de cinc mesos a l’estat espanyol es pot acreditar «mitjançant qualsevol prova vàlida en dret». Fins i tot, per tramitar les empremtes digitals una vegada aprovada la regularització no caldrà el padró. És per això que insisteixen que no es demana l’empadronament a les persones migrants que s’acullen al procés de regularització que està en marxa fins a finals de juny.
La plataforma denuncia que certs ajuntaments i ens locals restringeixen l’atenció a les persones no empadronades, cosa que empitjora l’exclusió de veïns amb dificultats residencials, privant-los dels drets que els garantiria el registre al padró. Per això demana que el reconeixement de la residència de les persones estrangeres serveixi, també, perquè els ajuntaments en garanteixin els drets.
La Xarxa d’Entitats pel Padró, que agrupa una quinzena d’organitzacions i plataformes i que representa prop de 500 entitats, reivindica la necessitat de tenir registres de padró clars i ajustats a la realitat de cada poble i ciutat. En un comunicat, defesen que només així es podran dimensionar adequadament els recursos i equipaments per respondre a les necessitats de la ciutadania i garantir a tota la població l’accés a drets bàsics com la salut, l’educació i la protecció social. El procés de regularització extraordinària de persones estrangeres torna a posar en evidència l’impacte de l’incompliment d’alguns ajuntaments d’empadronar tothom que viu al seu municipi.
Us poden interessar aquests articles:
- 5 claus del procés de regularització extraordinària de persones migrants
- Les entitats socials veuen poc temps per acollir-se al procés de regularització de persones migrants
Foto: El pavelló 2 de Fira de Barcelona s’habilita com a punt únic de distribució de tiquets i per atendre ciutadania resident no empadronada. Ajuntament de Barcelona
