La FCVS reuneix representants institucionals, entitats socials i persones expertes per posar en valor el voluntariat antiracista i reclamar el reforç de les xarxes comunitàries als municipis i barris de Catalunya.
«Protegir el voluntariat és protegir la convivència, la cohesió social i la democràcia». Amb aquestes paraules, el president de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), Ramon Farré, va reivindicar ahir al Parlament de Catalunya el paper del voluntariat en la defensa dels drets humans i la lluita contra el racisme i la xenofòbia.
En un context marcat per l’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi, la FCVS va organitzar el 6 de novembre una jornada per posar en valor el voluntariat antiracista i el paper dels municipis i barris en la construcció d’una societat més inclusiva i cohesionada. Sota el títol ‘Any Internacional del voluntariat. El rol dels municipis i barris en la promoció d’un voluntariat antiracista’, la trobada va reunir representants institucionals, entitats socials i persones expertes per compartir experiències, identificar reptes i abordar com les polítiques públiques poden contribuir a combatre el racisme des de l’àmbit local.
Durant la seva intervenció, Farré va defensar que «el voluntariat genera esperança» i va destacar el capital ètic i moral que representa per a la societat. També va reafirmar el compromís del sector amb els drets humans i contra tota forma de racisme i xenofòbia.
La jornada va comptar amb la participació del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, així com de la politòloga i sociòloga Eunice Romero i del director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Arnau Queralt.
Experiències locals per combatre el racisme
Un dels eixos centrals de la jornada va ser donar visibilitat a experiències que treballen per combatre el racisme des del territori, posant en valor la importància de l’acció comunitària i la implicació del voluntariat.
En aquest espai es van compartir iniciatives del Casal dels Infants (Girona-Salt), l’Associació Quilòmetre Zero (Tarragona), la Fundació Marianao (Sant Boi de Llobregat), el Consell Assessor Antiracista de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Micropobles de Catalunya.
Les experiències van permetre abordar el paper de les entitats socials i les xarxes comunitàries en la prevenció de la discriminació, el foment de la convivència i la participació ciutadana, així com els reptes que afronten els municipis per avançar cap a una societat lliure de racisme.
El compromís polític amb una Catalunya antiracista
La jornada també va incorporar una taula rodona dedicada als compromisos polítics per avançar cap a una Catalunya antiracista, amb la participació de representants de cinc grups parlamentaris: Mònica Ríos García (Socialistes i Units per Avançar), Ennatu Domingo i Soler (Junts per Catalunya), Marta Vilalta i Torres (Esquerra Republicana de Catalunya), Andrés Garcia Berrio (Comuns) i Maria Pilar Castillejo i Medina (Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra).
L’espai, moderat per Saoka Kingolo, vocal de Llengua i Cultura de la FCVS, va permetre traslladar el debat a l’àmbit institucional i abordar el paper de les polítiques públiques en la lluita contra el racisme i la xenofòbia.
La periodista Cristina Riba va conduir la jornada, que es va cloure amb la intervenció del conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, que va estendre la mà a la FCVS i a les entitats amb el compromís de fer créixer el voluntariat. També va lamentar l’augment del discurs d’odi i va reivindicar que institucions i ciutadania facin un esforç per mantenir “una societat cohesionada”.
La trobada s’emmarca en l’Any Internacional de les Persones Voluntàries per al Desenvolupament Sostenible, que aquest 2026 reconeix la contribució del voluntariat al desenvolupament sostenible i a la transformació social.Programa de la jornada
