El Gran Recapte necessita encara 7.000 persones voluntàries

L’objectiu és mobilitzar 15.000 voluntaris i voluntàries per assolir aliments per les 170.000 persones que mensualment recorren a les diferents entitats per obtenir aliments. El Gran Recapte fa temps que hi treballa i els dies clau seran el 13 i 14 de novembre.

Per primer cop, el Gran Recapte, la campanya de recollida de menjar que organitzen els Bancs dels Aliments, es dedica a un col·lectiu concret: el de les noves pobreses, és a dir, de les persones i famílies que tot i treballar necessiten el suport de les donacions de menjar per cobrir una necessitat bàsica com és l’alimentació. La recollida tindrà lloc els dies 13 i 14 de novembre.

En aquesta 18a edició del Gran Recapte, «un context especialment difícil per l’encariment de preus dels productes bàsics», assenyalen des de l’organització, l’objectiu és mobilitzar 15.000 persones voluntàries per assolir aliments per a les 170.000 persones que mensualment recorren a les diferents entitats per obtenir-ne. Ja estan obertes les inscripcions per fer voluntariat i també per fer aportacions econòmiques al web i el Bizum 33596.

A Catalunya, el Gran Recapte comptarà amb més de 2.100 punts de recollida d’aliments i, alhora, la possibilitat de fer aportacions econòmiques a través del Bizum 33596. Les dades evidencien que la presència de voluntariat en el punt de venda multiplica les donacions, de manera que des de l’organització consideren que és bàsic sumar el màxim nombre de persones voluntàries.

Les noves pobreses emergeixen amb força

A Catalunya el cost de vida ha augmentat un 21%, mentre que els aliments i les begudes no alcohòliques s’han encarit prop d’un 32%. Alguns productes habituals en la cistella bàsica s’han apujat encara més: l’oli d’oliva un 70%, els ous un 49%, la llet un 44%, els cereals i derivats un 34%, la fruita fresca un 34% i les patates un 31%.

Aquests increments, sumat a d’altres essencials, com l’habitatge, la mobilitat (gasolina, trens) o els impostos, junt amb l’estancament dels sous, ha comportat que les famílies no puguin destinar els recursos per comprar els productes alimentaris necessaris. L’encariment generalitzat de preus té un impacte especial en les llars amb menys recursos econòmics perquè les despeses bàsiques són les que tenen més pes sobre els seus ingressos.

Els Bancs dels Aliments de Catalunya atenen mensualment 170.000 persones que tenen necessitat d’aliments procedents de donacions. Hi ha moltes situacions de vulnerabilitat, però algunes s’han fet més evidents en els darrers temps: persones amb
feines precàries o a temps parcial que, tot i treballar, no arriben a final de mes; persones grans que sostenen econòmicament altres membres de la família amb la seva pensió; famílies amb fills, especialment monoparentals, amb greus dificultats econòmiques, i
persones que viuen en habitacions o allotjaments en condicions precàries.

L’any passat, el Gran Recapte va aconseguir recaptar 5,2 milions d’euros arreu de Catalunya, fet que va permetre comprar aliments com oli, llet i conserves, així com d’altres d’alt valor nutritiu com peix, carn i ous. Aquesta xifra recull tant l’estimació del valor econòmic dels quilos recaptats als establiments col·laboradors com les donacions econòmiques.

Al Gran Recapte 2026 s’hi suma la xarxa de més de 569 entitats dels Bancs dels Aliments, així com 30 cadenes d’alimentació, mercats municipals, comerços de proximitat, que amb la col·laboració de més de 400 empreses, fan possible el Gran Recapte amb donacions, equips i logística entre altres coses.

«Aquesta és la primera vegada que el Gran Recapte es dedica a una causa, perquè hem detectat que cada cop més persones arriben als bancs d’aliments tot i tenir una feina. És un tema de país que ens afecta tothom i cada cop més”, explica la presidenta de l’Associació Catalana de Bancs d’Aliments de Catalunya i del Banc de Girona, Carme Casacuberta. En aquest sentit, Lluís Fatjó-Vilas, president del Banc dels Aliments de Barcelona, assegura que un 20% de la població, després de pagar el lloguer o la hipoteca, només té 500 euros per passar el mes. “El cost de l’habitatge és fix, en canvi, es pot retallar la despesa en alimentació adquirint aliments calòrics, però poc nutritius. Això té un efecte molt negatiu a llarg termini”, hi afegeix,

Des del Banc de Lleida, que gestiona directament El Palet, la seva directora, Teresa Farré, relatat els nous perfils de pobresa que atenen: “Ens truquen persones angoixades perquè estan vivint una situació nova per elles: tenen feina però no arriben a final de mes”. La directora del Banc dels Aliments, Elisabet Viladomiu, fa una crida al voluntariat per als dies 13 i 14 de novembre: “Quan més voluntaris hi ha als punts de recollida, més donacions aconseguim. Es tracta de dedicar-hi l’estona que dedicaries a veure un
o dues pel·lícules”.