La Taula del Tercer Sector Social i les entitats que defensen el dret a un habitatge digne alerten que 13.000 famílies a Catalunya es poden quedar al carrer.
La negativa del ple del Congrés dels Diputats al decret òmnibus de pròrroga d’algunes de les mesures del conegut com a “escut social” del Govern espanyol, entre elles la moratòria de desnonaments a persones vulnerables, ha posat en alerta les entitats socials, perquè deixa milers de famílies sense protecció. “En un moment de crisi habitacional sense precedents”, alerten les entitats dedicades a defensar el dret a un habitatge digne, els vots negatius de PP, Vox i Junts deixen sense empara sobretot a les famílies en una situació més vulnerable.
“El risc és que, a partir d’ara, es reactivin milers de processos de desnonament de famílies en situació de vulnerabilitat que no tenen cap alternativa d’habitatge”, exposa al Taula del Tercer Sector en un comunicat. I hi afegeix números: es calcula que, mentre s’ha aplicat la moratòria -entre abril de 2020 i desembre de 2025-, s’haurien aturat més de 13.000 desnonaments a Catalunya, als quals caldria afegir els més de 7.000 desnonaments que es produeixen cada any al territori.
La taula reclama als governs, espanyol i català, i als grups parlamentaris que assumeixin la seva responsabilitat i activin de forma immediata les respostes urgents alternatives que calen per donar resposta a les famílies en situació de vulnerabilitat que ara ja es troben en risc de perdre l’habitatge. “La pròrroga de la moratòria no suposava deixar els propietaris sense cobertura, sinó compatibilitzar la protecció de les famílies en situació de vulnerabilitat amb mecanismes de compensació econòmic”, argumenta el comunicat.
De fet, el que fa temps que reivindiquen les entitats són solucions estructurals i estables que facin efectiu el dret de la ciutadania a un habitatge digne. La Taula explica que la moratòria de desnonaments ha estat una eina essencial per evitar que famílies en situació de vulnerabilitat quedessin al carrer, però reclama “solucions de fons, dissenyades amb la participació dels actors socials i amb valentia política, que assegurin drets i evitin que els drets de les famílies amb més risc d’exclusió social depenguin només mesures d’emergència puntuals”.
