ROGER MULA MARTÍNEZ
Voluntari d’ATART
Incorporar-me com a voluntari a Grup ATRA, concretament a ATART Girona, m’ha fet adonar-me de realitats que abans tenia minimitzades perquè no em tocaven de prop. La salut comunitària és això: donar resposta a necessitats físiques, emocionals i socials des de la proximitat. ATART, amb gairebé 40 anys d’experiència, acompanya persones amb conductes addictives i també les seves famílies, amb un model comunitari que posa la persona al centre i entén que la recuperació no passa només en una sala de teràpia sinó al carrer amb altres persones, dins la comunitat.
Quan vaig començar, pensava que faria sobretot tasques de comunicació. Però aviat vaig descobrir que és molt més que això: és estar amb la gent, escoltar històries que semblen llunyanes però que t’interpel·len, i veure cada dia persones disposades a transformar-se. Al centre arriben amb la voluntat de canviar, i l’atenció és personalitzada perquè cada procés és diferent. Acompanyar no és només deixar enrere una addicció; implica treballar emocions, rutines, relacions, habilitats i vincles.
ATART funciona com una comunitat: tallers, grups de suport, espais de conversa i accions de sensibilització que reforcen la idea que ningú ha d’afrontar sol una addicció. El Centre de Dia ofereix informació, tractament i seguiment, però sobretot un entorn segur on la persona pot reconstruir-se amb suport professional i comunitari. Professionals, persones en procés, famílies, voluntariat i veïnat formen una xarxa que ho sosté.
Un dels aspectes que més em va colpir és l’estigma que acompanya les addiccions. Fora, sovint es jutja. Aquí, s’entén que darrere cada història hi ha una persona amb recorregut, dolor i ganes de canvi. Donar veu i trencar silencis és part del compromís.
Com a voluntari de comunicació, he descobert que no es tracta només de “fer contingut”. Es tracta de fer-se present, transmetre amb respecte i contribuir a humanitzar una realitat massa invisibilitzada. El programa de voluntariat —amb formació en drogodependències i salut mental— dona eines i reforça la sensació de formar part d’una comunitat que vol sumar.
Girona, tot i no ser la meva ciutat d’origen, s’ha convertit en un espai que cuida. Veure ATART treballar a peu de carrer m’ha fet entendre que la salut comunitària són accions petites que generen canvis reals. Quan sortim a fer sensibilització, percebo que teixim una xarxa que diu: “som aquí”.
Què m’emporto? Perspectiva. He après que la recuperació no és lineal i que el suport humà pesa tant com qualsevol intervenció terapèutica. Recomano a qualsevol jove fer voluntariat: no cal ser expert; cal tenir ganes d’escoltar i acompanyar.
“Aquí no venim a oblidar el passat, venim a aprendre a viure-hi sense por”. Aquesta frase la vaig sentir en un taller i em va quedar gravada. Vaig arribar pensant que venia a ajudar, però també he estat ajudat. He après sobre vulnerabilitat, sobre força i sobre segones oportunitats. La salut comunitària no és una promesa buida. És fer, cada dia, que el nostre entorn sigui una mica millor. I, per a mi, col·laborar amb ATART significa això, sumar petites accions que porten a grans canvis.
