ENRIC CÀNAVES
Coordinador territorial FCVS – Barcelona
Coordinador de voluntariat a acidH
El pròxim 19 de juny serà el meu últim dia com a Coordinador de Barcelona de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). Professionalment, deixaré d’estar vinculat directament al voluntariat per centrar-me completament en el procés de transformació digital de la meva entitat base, acidH. És per aquest motiu que, sumat a l’arribada del final del mandat, vaig prendre la decisió de no continuar.
Quatre anys de camí poden semblar poca cosa comparada amb la història d’una entitat com la FCVS. Però és quan intentes posar amb paraules aquests anys que t’adones de la dimensió del recorregut fet. Tirant la vista enrere, em venen al cap tants rostres, tants moments, tants batecs compartits, que només puc sentir una profunda gratitud per haver tingut l’oportunitat de posar el meu granet de sorra en aquest gran projecte. Marxo amb la motxilla carregada d’experiències, valors i aprenentatges que m’acompanyaran en aquesta nova etapa.
Recordo el primer acte com a coordinador com si fos ahir: una trobada d’entitats per parlar al voltant del voluntariat jove. Per què no dir-ho, estava nerviós. Em preguntava: «Estaràs a l’alçada?». Curiosament, pocs dies abans d’acabar el càrrec, encara no en tinc una resposta clara. El que sí que puc dir és que sento la satisfacció de l’esforç i el compromís, escoltant i aprenent en tot moment.
Si he tingut un objectiu clar durant aquests anys, ha estat el de crear ponts, generar aliances i propiciar espais de trobada on les persones poguessin connectar, reconèixer-se i descobrir oportunitats de col·laboració. Tinc una ferma creença que junts arribarem més lluny. Som moltes les persones que compartim l’objectiu de transformar la societat; per això, té poc sentit que cadascú faci el camí per separat. No és millor anar acompanyats? En aquest sentit, els Connecta’t han estat espais d’aprenentatge, de compartir, de crear sinergies. Hem buscat l’equilibri entre les trobades virtuals, tan conciliadores i logísticament avantatjoses, i el caliu i la proximitat de les trobades presencials, amb ingredients que la virtualitat no pot replicar.
Fruit d’aquesta feina, pel camí hem anat sumant diferents àmbits: el cultural, l’ambiental, l’esportiu… Quan ens donem l’oportunitat de conèixer-nos, descobrim que, tot i tenir enfocaments i maneres de fer diferents, compartim motivacions profundes que ens apropen i ens fan caminar en la mateixa direcció. Un fruit d’aquestes col·laboracions va ser la creació del voluntariat social cultural, barrejant la passió per la cultura amb el desig de dur a terme una acció comunitària amb impacte social.
Em quedo també amb l’energia de les celebracions del DIV (Dia Internacional del Voluntariat), carregades d’emocions, de complicitats i de molta, molta feina prèvia. Darrere de cada acte hi havia setmanes d’organització, correus, trucades, dubtes i imprevistos. El mateix dia, tot es vivia amb una intensitat especial: els nervis d’última hora, l’alegria de retrobar-nos, la il·lusió compartida i, sobretot, la satisfacció de veure com tot aquell esforç es convertia en un espai viu i vibrant on el voluntariat era el protagonista.
Tot això no hauria estat possible sense les persones que m’han acompanyat en aquest camí:
La Núria: ella ha estat la meva companya de cada dia, sempre present, constant, amb una mirada que orienta i una actitud que aporta serenor, fins i tot en els moments més exigents. Amb la seva manera de fer, ha sabut transformar la pressa en calma i els entrebancs en oportunitats. Sense la seva mirada atenta, la seva capacitat d’escolta i el seu sentit de l’humor, molts dies haurien estat molt més difícils.
L’equip de coordinació: gràcies per haver acceptat la proposta i pel vostre suport, per estar sempre disposats i amb alegria. Cadascun de vosaltres ha aportat una peça clau a aquest engranatge, i és precisament aquesta diversitat d’estils, mirades i talents el que ha fet que el viatge fos tan enriquidor. Heu estat brúixola i motor, companyia i complicitat.
El Consell Directiu: gràcies pel vostre suport, confiança i caliu. Heu estat una font d’inspiració i un model a seguir. He après molt observant com afronteu els reptes, com decidiu amb visió estratègica i com acompanyeu amb humanitat. M’heu fet sentir part d’una organització on el lideratge es practica des del compromís col·lectiu. Ha estat una escola impagable. M’emporto una gran admiració i respecte per la vostra tasca desinteressada, rigorosa i alhora tan propera.
L’equip tècnic: gràcies per l’estima i la cura amb què feu la vostra tasca. Sou el motor silenciós que fa que les coses passin, sovint des de la discreció, però sempre amb una professionalitat i compromís admirables. La vostra dedicació sosté les dinàmiques del dia a dia i garanteix que les accions es duguin a terme amb eficàcia i coherència.
A les meves estimades entitats, gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest trajecte compartit. He pogut veure des de primera línia com la vostra llum brillava amb força, com la vostra dedicació transformava realitats i com, malgrat les dificultats, manteníeu viu l’esperit de servei. He après molt de vosaltres: de la vostra perseverança, de la capacitat d’adaptació i del vostre compromís amb les persones. Ha estat un privilegi coincidir amb tants projectes amb ànima, que dignifiquen el voluntariat i el fan créixer cada dia.
Tanco aquesta etapa amb el cor ple i la mirada posada en tot allò que encara queda per construir. M’enduc persones, experiències i una convicció renovada: el voluntariat no només transforma el món, sinó també a qui el viu des de dins.
Gràcies per formar part d’aquesta etapa tan significativa de la meva vida.
