JOSE ANTONIO HERNÁNDEZ BARRASO
Coordinador Pisos d’Emancipació Fundació Comtal
A Catalunya, la desigualtat social té avui una de les seves expressions més evidents en l’àmbit de l’habitatge. El que durant anys s’ha vist com un problema del mercat immobiliari, s’ha convertit en una crisi social que condiciona la vida de moltes persones.
Des de la nostra feina amb joves que inicien el seu camí cap a l’autonomia, aquesta realitat es fa especialment visible. Trobar feina ja és difícil; mantenir-la amb certa estabilitat, encara més. Però hi ha un obstacle que sovint acaba determinant-ho tot: trobar un lloc on viure que sigui digne i assequible. I això passa en un context paradoxal. L’habitatge és un dret reconegut, i els poders públics haurien de promoure les condicions necessàries perquè aquest dret sigui real i efectiu. Tanmateix, la realitat del mercat residencial -especialment en ciutats com Barcelona- sembla moure’s en una direcció ben diferent.
La demanda supera clarament l’oferta, els preus del lloguer continuen augmentant i l’habitatge s’ha convertit, massa sovint, en un espai de rendibilitat per a inversors més que no pas en un bé essencial per garantir drets. El resultat és una precarietat residencial cada cop més estesa: persones que destinen una part desproporcionada del seu sou al lloguer, famílies que viuen amb por de perdre la seva llar o joves que veuen impossible plantejar-se un projecte de vida independent. Quan l’habitatge falla, la resta de drets també es debiliten. Sense una llar estable és més difícil estudiar, treballar, descansar o cuidar la salut. L’habitatge no és només un sostre: és la base sobre la qual es construeix qualsevol projecte vital.
La joventut és probablement el reflex més clar d’aquesta situació. Segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut, només el 14,8 % dels joves d’entre 16 i 29 anys estava emancipat el 2024, la xifra més baixa en gairebé dues dècades. Per a molts, independitzar-se implica assumir lloguers desorbitats, compartir habitacions sense intimitat o encadenar contractes temporals que no ofereixen cap estabilitat.
En aquest context, hi ha joves que ho tenen encara més difícil: el jovent extutelat. Són nois i noies que, en complir la majoria d’edat, han de sortir del sistema de protecció i iniciar la seva vida adulta de manera sobtada, sense el suport familiar amb què compten altres joves i sovint amb recursos molt limitats. Malgrat això, molts d’ells fan esforços enormes per tirar endavant. Segon dades de l’última Enquesta FEPA de l’any 2024, el 21,31% del jovent treballa, el 45,71% estudien i el 23,10% estudien i treballen. Però quan arriba el moment de buscar habitatge es troben amb preus inassolibles, racisme, contractes precaris i cap oportunitat real d’accés a un espai propi. Aquesta realitat impacta en el benestar emocional i en la capacitat de planificar el futur de la joventut.
El més preocupant és que, com a societat, hem començat a normalitzar aquesta situació. Ens sembla gairebé inevitable que una persona jove hagi de destinar més de la meitat del seu sou al lloguer o que famílies amb ingressos estables visquin amb la por permanent de perdre la llar. Però la crisi de l’habitatge no és inevitable. És el resultat de decisions polítiques, econòmiques i urbanístiques, i per tant també requereix respostes valentes i coordinades. Això implica reforçar el parc públic d’habitatge de lloguer, regular els preus de manera efectiva i apostar per polítiques preventives que evitin que les situacions de vulnerabilitat es cronifiquin. També és imprescindible reforçar la coordinació entre els serveis socials, els serveis d’habitatge i les entitats socials que treballem cada dia al costat de les persones afectades.
En el cas dels joves extutelats, programes i recursos residencials específics i d’acompanyament a l’autonomia -com els que impulsem des de la Fundació Comtal– són una eina clau per garantir que aquest pas a la vida adulta sigui més fàcil.
O anar un pas més enllà, projectes pensats en la autonomia i la desinstitucionalització com el Projecte SALT. Projecte social d’habitatge desenvolupat de manera conjunta per Fundació Comtal, Camins Fundació, Fundació Llar Enric d’Ossó, Fundació Nazareth i Associació Oasiurbà. El projecte pretén sensibilitzar a persones propietàries per facilitar l’accés a l’habitatge de persones joves amb la finalitat de lluitar contra l’edatisme i el racisme estructural amb el qual s’enfronten a l’hora de buscar pis.
Transformar dinàmiques estructurals, més enllà dels paràmetres del mercat que dificulten l’emancipació i la consolidació de processos d’autonomia dels joves és un repte comú que ens implica a totes si volem construir un entorn sostenible dins de la nostra ciutat. Perquè, al cap i a la fi, parlar d’habitatge és parlar de drets, d’oportunitats. I garantir l’accés a una llar digna és, probablement, una de les decisions més importants que podem prendre com a societat si volem construir un futur més just i cohesionat.
