MARIA VILÀ
Vocal de Relacions Internacional al Consell Directiu de la FCVS
Quan miro enrere aquests mesos de treball col·lectiu per construir l’Estratègia Catalana del Voluntariat 2030, em ve al cap una pregunta recurrent: què vol dir realment pensar el voluntariat més enllà de dates i documents?
Perquè l’Estratègia 2030 no és només un full de ruta amb objectius i accions; és, sobretot, una declaració d’intencions sobre la societat que volem ser. És una aposta per entendre el voluntariat no com una acció puntual, sinó com una manera d’habitar el món.
El gran repte és aquest: passar del voluntariat com a opció al voluntariat com a dret col·lectiu —un discurs ja recurrent en mi, i sobre el qual he escrit i reflexionat àmpliament.
Analitzant, eix a eix, la feina feta durant aquesta tardor del 2025 en les diverses sessions de treball, amb la participació de més d’una trentena d’entitats d’arreu del territori, em sorgeixen les següents reflexions:
L’Eix 1 de l’Estratègia és clar: cal garantir l’accessibilitat en totes les seves dimensions —física, digital, comunicativa i emocional—, adaptar els programes a cada persona, reconèixer competències i, sobretot, dotar de recursos suficients per fer-ho possible. Si volem que el voluntariat sigui un dret i no un privilegi, cal trencar la lògica jeràrquica que ens diu que primer s’han de satisfer les necessitats bàsiques pròpies abans de pensar en el bé comú. Cal pensar en clau global i concebre el voluntariat com una veritable eina de transformació per a tothom.
L’Eix 2 ens recorda que, sense dades, visibilitat ni posicionament públic, el voluntariat continuarà sent invisible per a les polítiques públiques.
Cal impulsar més sinergies entre organitzacions, generar estudis rigorosos sobre l’impacte del voluntariat i reforçar els recursos tècnics i humans que permetin amplificar el missatge. En aquest sentit, és fonamental no perdre de vista la mesura de l’impacte, un dels punts forts de l’Estratègia estatal impulsada per la PVE i també recollit al ‘Blueprint for European Volunteering 2030’ (CEV), que subratlla la necessitat d’indicadors fiables per demostrar el valor social i econòmic del voluntariat. Incorporar aquesta dimensió ens permetrà fonamentar polítiques basades en evidències i consolidar el voluntariat com a pilar de la cohesió social i la participació democràtica.
L’Eix 3 ens porta a mirar cap endins. Les entitats estan fent un esforç important per integrar les persones voluntàries en els espais de decisió, reconèixer la seva tasca, innovar amb noves tecnologies i incorporar la perspectiva de gènere.
Tanmateix, s’identifiquen reptes clars: la manca de recursos, la necessitat de més formació i la urgència de garantir la sostenibilitat. És imprescindible assegurar que les entitats puguin desenvolupar la seva tasca amb estabilitat i dignitat.
L’Eix 4 posa de manifest la necessitat d’avançar cap a un ecosistema de voluntariat més integrat i col·laboratiu.
Cal millorar la interconnexió entre xarxes, crear plataformes digitals i reforçar la dimensió internacional.
Aquí és on entra la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC), que neix amb la vocació de consolidar una veu comuna del sector i situar el voluntariat català en el mapa europeu.
El 2030 com a impuls, no com a límit
Arribats a aquest punt, torna a sorgir inevitablement la pregunta: podrem assolir tot això abans del 2030? La resposta honesta és que no. Ens queden poc més de quatre anys, i quatre anys no són suficients per transformar estructures arrelades durant dècades, revertir desigualtats profundes ni garantir recursos estables per a totes les entitats.
Però l’Estratègia 2030 no és un pla amb data de caducitat. És un full de ruta, un impuls, una referència compartida. El 2030 és una fita que ens ajuda a concretar una direcció: “d’aquí a quatre anys, volem haver avançat cap aquí”. Però no és un límit.
Més enllà del 2030, haurem de continuar treballant per un voluntariat que esdevingui un veritable dret i que sigui sostingut i garantit per la societat, com a base d’una comunitat més justa.
Aquesta Estratègia ens aporta un valor incalculable: una visió compartida d’on som i, sobretot, d’on volem anar. Ens consolida com a sector estratègic, ens proporciona un llenguatge comú, uns objectius consensuats i una mirada a llarg termini que transcendeix legislatures i conjuntures polítiques.
Alçar la mirada del voluntariat
Des dels entorns del voluntariat fa dècades que debatem, impulsem i teixim aliances perquè la seva veu tingui una incidència política real i un perfil clar dins del tercer sector i de la societat. Des de la fita històrica del 2011, Any Europeu del Voluntariat, passant per la capitalitat de Barcelona del Voluntariat el 2014, encarem ara una nova oportunitat: el 2026, declarat Any Internacional del Voluntariat Sostenible per les Nacions Unides.
És moment d’alçar la mirada, d’assimilar i consolidar les fites aconseguides, d’agafar-nos de la mà dels aliats i començar a caminar amb determinació cap a l’horitzó dibuixat per l’Estratègia Catalana 2030. Sabem que aquest camí serà complex, ple de cruïlles i de parades d’avituallament que, alhora, ens donaran l’energia necessària per anar més enllà.
La màgia rau, ara, en el fet de reconèixer-nos com un sector clau de la societat, com a teixidores de comunitat, i de fer que cada pas ens acosti una mica més a aquest horitzó, en una passejada infinita cap a una societat millor.
