MONTSERRAT PALANQUES
Cap de Programes de la Federació Catalana de Voluntariat Social
Hi ha persones que deixen una empremta que va més enllà del que fan: és la manera com són i com són amb nosaltres. En Josep Rom era una d’aquestes persones. La seva mort inesperada ens commou profundament, però també ens convida a celebrar la vida que va desplegar amb tanta energia i passió.
Els qui el tenien més a prop sovint el sorprenien immers en els seus pensaments, amb aquella mirada que revelava un món interior ric i inquiet. Compromès amb causes diverses, sempre trobava temps per donar el millor de si mateix, encara millor si tenia un bolígraf i un paper a la mà. Amant del còmic —des de Tintin fins als herois de Marvel—, trobava en les històries una font inesgotable d’imaginació que traslladava a la seva pròpia creativitat.
Ens vam conèixer fa més de quaranta anys, enmig de moviments d’Església, però on vam coincidir més va ser fent voluntariat al Centre Cristià dels Universitaris (CCU), una entitat federada nostra fins fa uns anys. Allà ja ens desbordava amb la seva manera de fer divertida i profundament compromesa. Cada any esperàvem el disseny del tríptic que publicitava les activitats mensuals. I també allà vam ser testimonis de les primeres passes del Josep i l’Eulàlia, que aviat es consolidarien en una bonica família.
El títol de voluntari el portava com el porten les persones voluntàries: discretament, posant genialitat i hores al servei de la comunitat, sense necessitat de reconeixement. Així va col·laborar durant molts anys amb la mateixa Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).
Va ser ell qui va donar forma a un dels primers logos amb identitat clara de la nostra entitat, posant-hi talent, sensibilitat i una visió que encara ens acompanya. Gran comunicador, sabia convertir idees en missatges que connectaven amb les persones i amb els valors que defensem.
Però la seva aportació no es va limitar al voluntariat. Com a rector de la Universitat Ramon Llull, va voler
estar amb nosaltres en moments clau, com en la darrera jornada al Parlament de Catalunya, on va proposar vies per impulsar el voluntariat entre joves universitaris, sempre sortint dels discursos habituals. De fet, per no seguir discursos, sovint ni tan sols seguia ni el que s’havia preparat. Així era: sempre una passa més enllà del que havia pensat dos segons abans. Compartir taula amb representants del món social, institucional, empresarial i acadèmic va ser una mostra més del seu compromís per fer del voluntariat una força transformadora, vinculada als drets humans, la democràcia i la seva fe.
En Josep sentia un immens deure de fer el que havia de fer, fins i tot quan això comportava patiment. Aquesta exigència personal formava part de la seva manera de viure: donar-se sense reserves, amb una intensitat que desbordava.
Més enllà de tot això, en Josep, el company de la nostra Eulàlia Mas, directora de la FCVS, era una persona enamorada de la seva família, que era el seu centre i la seva força. Avui compartim el dolor amb ells i els fem arribar tot el nostre afecte i reconeixement.
El seu llegat viu en nosaltres, però allò que perdura més és la seva manera desbordant d’entendre i estimar la vida i les persones.
