El manifest, impulsat per la FCVS, recull les prioritats i propostes del sector per a una estratègia comuna que situï el voluntariat al centre de la transformació social.
Representants d’onze espais del tercer sector social, compromeses amb l’enfortiment del voluntariat com a agent de transformació social, han llegit aquest dimarts, 8 de juliol, al Parlament de Catalunya el manifest ‘Els onze desafiaments del voluntariat’, en el marc de la jornada ‘Cap a una estratègia catalana del voluntariat 2030. Valors, reptes i incidència política’, organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).
El document, que defineix una visió estratègica del voluntariat a curt, mitjà i llarg termini, planteja onze grans reptes per tal de garantir el seu paper clau en la cohesió social, la justícia global i la resposta a les emergències del futur immediat.
Els onze desafiaments per a un voluntariat 2030
1. Prevenció i resposta davant de les emergències
Cal enfortir la coordinació entre les entitats i les administracions per tal de millorar l’eficàcia, l’agilitat i l’impacte de les actuacions davant de contextos d’emergència ambiental i de crisi social.
La DANA, patida al País Valencià recentment, ha estat un exemple ben dur d’aquesta necessitat de coordinació.
El voluntariat ha de poder ser reconegut com a agent rellevant que pot pal·liar els efectes del canvi climàtic.
Però és clar que no ho pot fer sol. Us hi necessitem! Ens hi necessitem totes les persones que treballem per al bé comú!
2. Un voluntariat feminista
És necessari combatre la divisió sexual del treball fet pel voluntariat.
Ens cal urgentment passar d’un voluntariat feminitzat a un voluntariat feminista.
Cal afavorir la participació de persones de qualsevol gènere en tota mena d’actuació solidària. El voluntariat i l’activisme poden i han de ser exemple de superació d’estereotips de gènere i d’enfortiment d’una corresponsabilitat real entre totes les persones.
3. Un voluntariat accessible i inclusiu
Cal anar més enllà de la senzilla eliminació de barreres. Cal generar espais on es reconegui i s’integri la diversitat en tota la seva riquesa (edat, origen, discapacitat, identitat de gènere, salut mental, etc).
Les organitzacions han d’adaptar les seves estructures a la participació feta en diversitat, que és tan present en la societat catalana.
No només volem un voluntariat inclusiu. Volem i necessitem entitats accessibles!
4. Compromís amb el canvi social
El voluntariat ha de contribuir a l’apoderament de les persones i a la cohesió social, sempre amb una clara orientació cap a la defensa i la promoció dels drets humans.
El voluntariat és una eina fonamental per combatre la desinformació, els discursos d’odi i els prejudicis.
Cal promoure una actitud crítica i compromesa entre les persones voluntàries.
Però és imprescindible, també, promoure en tota la societat els valors que inspiren el voluntariat: la solidaritat, el sentit de la justícia, la capacitat de compromís i la voluntat de transformació.
5. Protagonisme del voluntariat en la comunitat
Des d’àmbits diversos de l’acció comunitària -cultural, educativa, de lleure i escoltisme, mediambiental, de justícia global, de pau i drets humans, veïnal i d’altres- les persones voluntàries, associades, activistes, militants i col·laboradores són agents de transició ecosocial, de salut planetària i de justícia climàtica.
El voluntariat ha de ser reconegut, doncs, com una eina essencial davant totes les vulneracions de drets. I per això, cal situar-lo com a una prioritat en l’agenda 2030 social i política.
6. Tenir cura del voluntariat
Cal apostar per models de gestió participatius que permetin a les entitats ser flexibles i resilients davant els canvis socials, sense haver de renunciar a mantenir la seva estructura interna. La formació és una de les claus que pot garantir tant la qualitat de l’acció voluntària com la seguretat i el benestar de les persones voluntàries mentre dura la seva intervenció i compromís amb l’entitat.
7. El voluntariat en l’àmbit rural
El voluntariat rural ha de poder jugar un paper en la cohesió territorial. I per a això és fonamental que se l’impulsi i esperoni a ser més protagonista dels projectes de proximitat i més responsable del discurs polític davant l’administració local. Cal reconèixer-li el seu valor estratègic si volem un futur ric per al territori!
8. Independència i sostenibilitat del tercer sector
Les fonts de finançament de la xarxa associativa han de poder ser diversificades. No hi hem de renunciar.
Però alhora, cal millorar el sistema de subvencions, sense que el sector hagi de donar cap pas enrere respecte al finançament públic.
Això vol dir que volem quanties ajustades a la realitat, simplificació de procediments, accessibilitat real als recursos i més estabilitat econòmica.
9. Cohesió i col·laboració
Cal apostar per un relat comú sobre l’ activitat associativa veïnal, social, educativa i d’altres. Sobre el nombre de persones voluntàries i de persones associades. Sobre l’impacte multiplicat per 1000 quan sumem i no ens dividim en la intervenció comunitària.
Cal apostar per un Codi Ètic compartit que articuli i faciliti la col·laboració entre entitats i plataformes territorials o sectorials. Cal apostar per un enfocament polièdric que maximitzi l’efectivitat de les actuacions de la xarxa i reforci la perspectiva dels drets humans per a un voluntariat encara més transformador.
10. Generar coneixement i cultura de la dada
Per avançar, el voluntariat ha de disposar de dades fiables sobre el seu funcionament, impacte i percepció social.
Les entitats són conscients de l’enorme dificultat d’accés a aquestes dades. No volen, tanmateix, renunciar a explotar dades obertes i a generar informes compartits a partir de dades d’impacte social i comunitari rellevants.
Cal millorar els sistemes de recollida d’informació
Cal coordinar les recerques
Cal fomentar la cultura de l’avaluació.
11. Desenvolupament normatiu i reconeixement del voluntariat
Cal revisar i avaluar l’aplicació de la Llei 25/2015 del ‘Voluntariat i de Foment de l’Associacionisme’, després de 10 anys de la seva aprovació en aquest Parlament de Catalunya, per tal de garantir-ne el compliment i l’actualització.
Cal fer-ne un desplegament normatiu, encara pendent. I per acabar, és fonamental disposar d’un sistema àgil de reconeixement i acreditació de les competències adquirides a través de l’acció voluntària.
