YAMILA RIFFI FERNÁNDEZ
Responsable de Voluntariat, Pràctiques i Formació de la Fundació Bayt al-Thaqafa. Graduada en Educació Social i màster en Psicopedagogia
Quan es parla de voluntariat social, sovint es pensa en allò que una persona pot aportar a una altra: temps, companyia, coneixements o suport. Però el voluntariat social és sobretot un espai d’aprenentatge mutu, on s’aprèn a través de la relació amb altres persones.
Quan s’acompanya persones nouvingudes, l’impacte del voluntariat va molt més enllà de les tasques que realitza. Les persones voluntàries esdevenen una font de coneixement i una referència per conèixer el context social i cultural de la societat d’acollida. A través de les converses, les experiències compartides i les situacions quotidianes, es transmeten codis, normes socials, tradicions i formes de relacionar-se que ajuden les persones acompanyades a orientar-se en el nou entorn i a desenvolupar-s’hi amb més recursos i confiança.
Precisament perquè el voluntariat transmet maneres d’entendre la realitat i de relacionar-se amb els altres, és important que aquesta tasca es fonamenti en els valors que recull la Llei 45/2015, de 14 d’octubre, de Voluntariat. La igualtat, la llibertat, la solidaritati la defensa dels drets fonamentals són essencials per promoure una convivència basada en la justícia i la cohesió social.
Però aquest procés no és unidireccional. Les persones acompanyades també són portadores de sabers que enriqueixen el voluntariat. Relacionar-se amb persones amb trajectòries, experiències i coneixements diferents permet ampliar els propis aprenentatges. En el cas de l’acompanyament a persones amb referents culturals diferents als propis, la trobada entre diverses maneres d’entendre el món convida a revisar idees que sovint es donen per fetes i a reconèixer que moltes maneres de fer, pensar o relacionar-se estan condicionades pel context cultural i social. Així, aquest intercanvi esdevé una oportunitat per revisar els propis prejudicis, descobrir altres perspectives i realitats i aprendre de la diversitat.
En definitiva, el voluntariat social s’ha de concebre com un camí compartit de doble sentit i com una oportunitat per trobar-nos, aprendre i enriquir-nos mútuament, aportant i rebent alhora.