RAMON NICOLAU
President de la Federació Catalana de Voluntariat Social
En un moment de creixement dels models individualistes i egoistes, defensem amb contundència que el voluntariat és la millor mostra de la riquesa de la societat civil europea que s’ha organitzat per fer front als nous reptes de manera democràtica, col·lectiva i solidària. De fet, el voluntariat és molt més que una acció solidària. És una expressió viva de ciutadania activa, un motor de transformació social i una eina essencial per construir una societat més justa, cohesionada i democràtica.
En aquest Dia Internacional del Voluntariat, 5 de desembre, alcem la veu per reivindicar el paper fonamental de les persones voluntàries i per exigir que el voluntariat deixi de ser vist com una acció altruista puntual. Cal que sigui reconegut com un dret fonamental reconegut de la ciutadania i una peça estructural de les polítiques públiques.
Amb el Centre Europeu del Voluntariat, del qual la Federació Catalana de Voluntariat Social formem part, hem definit una estratègia de defensa del dret a fer voluntariat, alineada amb l’Agenda 2030 i amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que posa al centre la igualtat i la dignitat de les persones.
A Catalunya, el voluntariat es vehicula mitjançant l’associacionisme i presenta moltes característiques identitàries d’activisme i militància. Volem que les administracions públiques ho reconeguin, i a més ens garanteixin la nostra continuïtat abandonant el model de subvencions puntuals, burocratitzades i a anys vençuts. Necessitem urgentment avançar cap a un model d’acció concertada que permeti planificar a llarg termini i reconegui el rol de les entitats sense afany de lucre en la vertebració dels nostres pobles, barris i ciutats. Perquè som (i ho demostrem continuadament) la millor garantia de cohesió social, integració i inclusió.
Aquesta és una realitat que ens uneix al moviment veïnal, les entitats que treballen per la conservació de la natura, l’associacionisme cultural i el moviment ateneista. També amb les organitzacions juvenils, d’escoltisme i de lleure, les associacions de familiars d’alumnes, les entitats de drets humans i de justícia global i les que fan voluntariat en el camp social, educatiu, de salut i penitenciari. És en aquest marc que hem constituït la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC), precisament per defensar que som agents essencials al nostre país.
Volem que les nostres 4.000 entitats que vertebren tot el país tinguin el seu futur assegurat, perquè disposen dels locals adequats, generen ocupació laboral, compten amb centenars de milers de persones voluntàries formades i assegurades, exerceixen activisme per defensar les causes comunitàries més nobles i solidàries, actuen dins d’un marc legislatiu adient i perquè participen en la prestació de serveis a les persones quan les administracions públiques no els poden oferir directament.
La força del voluntariat és la millor mostra de la nostra riquesa altruista i solidària com a societat. Per això, cal que els poders públics confiïn més en les entitats associatives, redueixin la burocratització i ens consultin sistemàticament les polítiques públiques que ens afecten. La democràcia participativa s’ha de veure plasmada en la nostra relació futura entre les administracions públiques i les entitats.
Com diem en el nostre manifest d’aquest Dia Internacional: “El voluntariat no és un annex a la societat. És una manera de fer societat. I avui, més que mai, és essencial i imprescindible. Visca el voluntariat! Visca la Catalunya solidària i compromesa!”
