La Força per moure el món

Captura de pantalla 2017-08-08 a las 10.21.15LLUÍS NADAL

Coordinador dels Minairons de la Jamborinada

La força per moure el món va ser el lema que definia i encapçalava la Jamborinada: la trobada d’escoltes i guies més gran que s’ha fet mai a Catalunya que va tenir lloc el 29 i 30 d’abril a Tàrrega. Més de 13.000 infants, joves i persones voluntàries vam compartir un cap de setmana d’activitats per prendre consciència que junts podem deixar el món millor de com l’hem trobat.

A la trobada vam ser més de 2.200 caps, monitors/es, i més 1000 Minairons, voluntaris que van donar suport a l’organització de la trobada i els mesos previs. Diu la llegenda que els i les Minairons són uns éssers tan menuts que en caben milers dins d’un canut o ampolleta. Si s’obre el recipient que els conté, en surten i senten unes ganes terribles de treballar. “Què farem, què direm?” diuen els inquiets Minairons.

Així va ser com vam voler definir els voluntaris de la trobada: Minairons. Realment van ser el suport necessari i vital per facilitar en tot moment el bon funcionament de la trobada, van ser la força per moure la Jamborinada, i és que el voluntariat, realment és la força per moure el món, tot i que no podem penjar l’etiqueta de “transformadors socials” a tot el voluntariat.

Ens trobaríem amb els dos tipus de voluntariat: l’instrumental i el transformador.

L’estudi “El voluntariat transforma si sabem com” presentat a les jornades que va organitzar l’ONG Ongawa ens indica que el voluntariat és rellevant només al 60% de les entitats sense ànim de lucre i d’aquestes el 80% l’incorpora dins del seu marc estratègic, i el que és més rellevant, d’aquestes últimes només el 32% té un enfoc per promoure voluntariat transformador.

El voluntariat instrumental, aquell que seria el voluntariat de “la tasca”: el de les Olimpíades o el mateix de la Jamborinada, aquell que arriba amb un gran somriure, arromangat fins dalt i amb un sincer “Bon dia, que s’ha de fer?” És necessari per a moltes organitzacions, entitats, maratons, trobades, etc. és útil, és enriquidor, és enèrgic, és imprescindible i fins i tot, com animals socials que som, és complaent.

Aprofitem aquesta primera porta d’entrada del voluntariat, el de l’empenta i el somriure, perquè facin el pas cap al voluntariat transformador, el de la proactivitat, la crítica i el compromís.

Només així, amb voluntaris transformadors, les entitats i ONG podrem ser la força per moure el món.

Share Button