L’acte va ser un punt de trobada on reflexionar sobre l’impacte de la Covid-19 en la societat i, especialment, en la incidència del voluntariat en la salut.
La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) va organitzar els matins del 27 i 28 de novembre la 15a Jornada de Voluntariat i Salut amb l’objectiu de destacar la labor del voluntariat en l’àmbit sanitari i de les cures, i reflexionar sobre els canvis generats en el sector arran de l’arribada de la Covid-19.
La jornada va estar moderada per la periodista Clara Sánchez Castro i organitzada per la FCVS amb la col·laboració de les fundacions Paliaclinic, Oncolliga, La Tutela, l’Associació Arep, la Fundació Sant Pere Claver, i el programa de voluntariat de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Aquesta edició ha estat totalment adaptada a un format virtual per a garantir la seguretat de les persones assistents i realitzar-se d’acord amb les mesures decretades per la pandèmia.
En el marc de la benvinguda institucional el president de la FCVS, Jordi Balot, va aprofitar la seva intervenció per a reclamar al Govern de la Generalitat que les administracions públiques situïn el voluntariat com un agent central i que prioritzin les cures per sobre dels interessos econòmics. Així mateix, també va celebrar “la labor essencial” que els equips de voluntariat han realitzat al llarg de la pandèmia.
Ciutats que posen la vida al centre
La trobada, sota el títol ‘El voluntariat en salut, posem la vida al centre’, va continuar amb una conferència de la integrant del Col·lectiu Punt 6, cooperativa de sociòlogues, arquitectes i urbanistes, Blanca Valdivia, sobre com construir des de l’urbanisme feminista unes ciutats més inclusives i que facilitin els sistemes de cures.
“L’espai urbà actual és l’escenari de les desigualtats, en canvi, una ciutat cuidadora posa a les persones en el centre de les decisions urbanes amb espais per a la infància, la lactància i banys públics”, va explicar Valdivia, que va aprofitar per a remarcar que un 84% de les persones cuidadores són dones. És per aquest motiu que, segons la integrant del Col·lectiu Punt 6, les ciutats han de construir-se des d’una perspectiva ecofeminista.
El voluntariat en salut com a agent de cura
Després de la ponència es va iniciar la taula rodona amb la participació de la coordinadora de la Xarxa de Suport a persones cuidadores de Tarragona, María Jesús Costa; la tècnica responsable de Desenvolupament Social d’Amics de la Gent Gran a Lleida, Ester Catalán; i la coordinadora del Programa d’acompanyaments mèdics Grans Actius de la FCVS, Noemi Sanmartí.
Les ponents van coincidir en assenyalar la necessitat d’implicar a la comunitat en la cura de les persones més vulnerables i en destacar la tasca de la persona cuidadora. “La pandèmia ha posat de manifest que les cures no arriben a tots per igual, hem de socialitzar les cures i corresponsabilitzar a tots els agents”, va afegir Sanmartí.
La jornada va arribar al seu equador amb la mostra fotogràfica de voluntariat en temps de pandemia del voluntari José Sánchez i el diàleg ‘El sistema sanitari i el voluntariat en salut després de la Covid-19’ a càrrec de Joan Carles Trallero de Fundació Paliaclinic; Núria Terribas de Fundació Grífols; Laia Brufau de l’Institut Català de la Salut; Auxi Gil del programa de voluntariat de Parc Taulí i el vocal del Consell Directiu de la FCVS, Josep Masip.
“Un 75-90% dels professionals sanitaris que han treballat durant la pandèmia patiran estrès emocional. El col·lectiu sanitari no acostuma a demanar suport psicològic”, va denunciar la responsable del Gabinet de Comunicació de l’Institut Català de la Salut, Laia Brufau. Per aquest motiu, han presentat el projecte ‘Recuperart’, una iniciativa pionera a escala internacional per a donar suport emocional a les persones sanitàries.
En aquesta línia, el doctor i president de la Fundació Paliaclinic, Joan Carles Trallero, va instar a reflexionar sobre els canvis que necessita el sector davant la crisi sociosanitària: “Les persones han continuat morint soles i això és inadmissible en una societat que es preocupa perquè les persones tinguin una mort digna, això ens porta a revisar l’objectiu del nostre sistema sanitari”.
La directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, Núria Terribas, va afegir que tot i haver-hi institucions amb més sensibilitat per l’acompanyament a la mort, “no s’ha aprofitat la lliçó apresa” i que no és justificable que encara “es deixi morir a les persones amb Covid-19 soles”.
“Fa un any estàvem en un moment d’impuls del voluntariat sanitari, ara estem en una redefinició que se’ns deixa fora de joc en un moment d’acompanyament necessari. Els programes de voluntariat en salut estan minvant per la incertesa i la por de reprendre els projectes d’ajuda”, va lamentar la coordinadora del programa de voluntariat de l’Hospital Parc Taulí, Auxi Gil.
“Ens hem de renovar o morir, no tornarem a on érem abans, hem de redissenyar els nostres programes”, va afegir Gil, que va destacar que aquest canvi dependrà de les situacions de cada territori i centre, tot relacionat amb la desescalada de la pandèmia.
Tallers que aproximen a les cures
Els tallers van ser l’eix central del matí del dissabte 28, en el qual les persones assistents van poder formar-se en diverses temàtiques al voltant de les cures: l’acompanyament a persones grans, la mort digna, la cura des de la distància, l’atenció de la infància i el voluntariat des de la tecnologia.
La tècnica de Grans Actius de la FCVS, Noemi Sanmartí, i el coordinador de Precarias Noé G. Montuenga, van iniciar els primers tallers en matèria d’acompanyament a persones grans. “És fonamental que es tingui en compte el respecte a aquestes persones, considerar la seva dignitat i la seva excepcionalitat”, va reivindicar Sanmartí.
El coordinador de voluntariat de la Fundació Oncolliga, Jordi Abad, va continuar amb les sessions en línia abordant les cures en els moments finals de la vida, un tema que va continuar el seu abordatge en un taller a càrrec de la responsable de l’equip de voluntariat de la Fundació Paliaclinic, Maite Serret.
Les persones assistents van poder gaudir d’un joc-teràpia dirigit a l’atenció de la infància a càrrec d’Eugenia Juárez, de l’àrea de pediatria de l’Hospital Parc Taulí. “Per a connectar amb els infants no cal tenir molt coneixement sobre els jocs, el més important és connectar amb el nostre món intern”, va explicar Juárez.
La irrupció de les tecnologies, especialment durant la pandèmia, va ser el tema central del webinar ‘Cuidar des de la distància’ de la coordinadora de m4social de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Anna Blázquez, i el director de TIC de la Fundació Aspace Catalunya, Paul Mussach. Els ponents van convidar a pensar com emprar les TIC en els projectes de voluntariat.
La Jornada de Voluntariat i Salut va clausurar la seva 15a edició amb el webinar de l’Associació Més que Cures, a càrrec de Julie Marquiset, que va donar a conèixer ‘Cooperacures’, un exemple de voluntariat i Economia Social i Solidària dut a terme al barri de Poble-sec.
La Jornada ha despertat molt d’interès, ha deixat temes oberts i preguntes i inquietuds per resoldre. Des de l’àrea Salut i Comunitat de la FCVS es recolliran totes aquestes aportacions per tal d’intentar donar-li cabuda i resposta durant el 2021.
Recupera els vídeos de la XV Jornada de Voluntariat i Salut a Youtube.