‘Les veus de la pobresa des de dins’ assenyala la precarització del mercat de treball i la manca d’habitatge digne com els principals factors de l’empobriment.
Les principals conclusions del novè informe INSOCAT són clares: la pobresa i l’exclusió social es cronifiquen. ‘Les veus de la pobresa des de dins’, en aquest sentit, dona rellevància a les veus de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, en un treball que s’ha fet a partir de 15 entrevistes en profunditat a persones anònimes que pateixen les conseqüències de la pobresa. Segons l’informe d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), avui dia tenir una feina remunerada no es garantia de protecció i les llars monoparentals són les que tenen un risc més elevat de caure en l’exclusió.
L’estudi ha estat realitzat pel doctor en Sociologia Eloi Ribé amb la col·laboració de la doctora en Economia Júlia Montserrat. Publicat el darrer mes de juliol, l’informe conclou que la pobresa té gènere i s’aguditza en les famílies amb infants dependents i monoparentals. Així doncs, totes les dones entrevistades han afirmat sentir angoixa i preocupació per donar suficient benestar als seus fills i filles, ja que el pes de la cura i el manteniment dels menors a càrrec en famílies monoparentals recau exclusivament en la dona.
La llar és un dels elements que indica l’empobriment de les famílies, amb falta de recursos per poder pagar el lloguer o les hipoteques. La falta d’ajudes socials o un sou insuficient obliga a moltes unitats familiars a viure en pisos compartits o ocupats, sovint una manca d’habitatge digne acompanyada amb condicions de pobresa energètica. Segons l’informe, el 87% dels contractes del 2017 van ser temporals, amb parcialitat a les jornades i salaris baixos.
Aquesta escassetat d’ingressos ve acompanyada amb el deteriorament de la salut mental o un impacte negatiu en l’alimentació, amb hàbits nutricionals poc saludables. “Un 25% dels treballadors tenen una mitjana d’ingressos salarials per sota d’una vegada el salari mínim”, es recull a l’informe.
La vulnerabilitat que moltes persones pateixen s’aguditza, a més, amb l’esgotament o falta d’accés a les prestacions socials. Les entitats del Tercer Sector centrades en l’ajuda personal i psicològica intenten acompanyar emocional i socialment a les persones que no poden acollir-se a les prestacions d’atur ni prestacions assistencials. La dificultat per tramitar ajudes socials i que aquestes siguin suficients per evitar el cercle de la pobresa, és una de les darreres conclusions que també assenyala l’informe.
Font: Xarxanet.org