La FCVS està en sintonia amb l’article publicat per la Fundació Apip-Acam on es posa de manifest l’evolució de les entitats socials del país i la progressiva transformació que aquestes estan vivint en el context socioecòmic dels darrers anys.
D’ençà de l’impuls dels ajuntaments democràtics per la participació de la societat -1980- en les activitats socials, no només ha plogut molt sinó que continuadament s’han creat nombroses i diferents entitats socials que han donat resposta a les necessitats creixents, diverses i de dret de l’Estat del Benestar.
Hem anat adaptant-nos a les noves necessitats i metodologies d’intervenció social, però també a les modificacions del marc condicionant de les entitats, exigències jurídiques, laborals, de la Seguretat Social, fiscals i, en conseqüència, ens hem especialitzat i obert a la professionalització de les nostres organitzacions. (1)
Aquesta professionalització ha remodelat les entitats per dins: més organització, aplicació de tecnologies, criteris i relacions empresarials, objectius de rendibilitat social i econòmica, balanços, auditories de comptes, endeutament amb crèdits i hipoteques. I, per fora, per atendre els nous i més amplis problemes socials ha calgut més organització juntament amb tots els intervinents –dels diferents nivells-, coordinació per barris, ciutats, i amb els tractaments d’especialització i avaluació dels resultats.
S’han impulsat xarxes de col·laboració que han permès legalitzar les empreses d’inserció, la creació del tercer sector social, una major participació en els òrgans de les administracions, eines que han esdevingut imprescindibles i indiscutibles en la defensa de l’Estat del Benestar.
Ha estat en aquest darrer lustre de crisi econòmica, retallades i pèrdua de protagonisme de l’Administració en la iniciativa social, que les entitats han demostrat la seva fortalesa i vocació social en resoldre el pes dels nous problemes socials, individuals i col·lectius.
Hem arrelat un entramat, públic i privat sense ànim de lucre, sobre el qual s’assenten les bases d’un nou model de serveis públics amb garanties absolutes de qualitat, servei i futur.
Fortalesa que lluny de disposar de més facilitats per fer front els problemes socials ha incrementat els obstacles. La mateixa crisi econòmica i política han creat majors desconfiances. Més controls administratius, repetitius, més obligacions empresarials, financeres i fiscals. Retard en els pagaments pels serveis, aplaçaments superiors al de les empreses ordinàries, inclús l’adopció generalitzada de formes empresarials que han permès, finalment, la incorporació d’empreses amb ànim de lucre en el sector social com si es tractés d’un procés de modernització.
Les conseqüències de les retallades i l’abandonament de les obligacions públiques han provocat més dependència de les administracions, pel fet d’estar tota l’acció social regulada via administrativa amb unes qualitats i criteris de serveis que a vegades no permeten la generalització, l’ampliació de l’atenció social o els abordaments per tractar els conflictes i noves necessitats massives esdevingudes de la immigració o de l’atur.
Regulacions, per altra banda, que no afavoreixen altres ingressos, com el mecenatge, o que directament perjudiquen: la mateixa llei de subvencions basada en la desconfiança i el constrenyiment de l’ajuda pública, tan diferent dels ajuts que l’Administració de l’Estat practica amb les entitats financeres o les empreses (cas Castor). L’aplicació de l’IVA sobre l’acció social, sobre les actuacions d’habitatge provisional, la modalitat de cofinançament, els concursos de gestió a la baixa conscients de la poca qualitat o de l’impossibilitat de realitzar els serveis amb plenes garanties de les exigències laborals i plecs de condicions erràtics, plens de mitges tintes que permeten la interpretació.
En definitiva, increment substancial de la dedicació laboral i dels escassos recursos econòmics, totalment extemporanis a l’acció social, per atendre uns requisits de salvaguarda de les formes dels traspassos de diners públics, lluny encara de las qualitats, les necessitats i del respecte a la societat civil, col·laboradora, voluntariosa i més econòmica sense la qual l’Administració restaria impotent.
Hem viscut doncs un llarg camí, una progressiva transformació de les entitats, canvis motivats per un creixement dels pressupostos, del nombre de treballadors, de l’activitat social, de la gestió administrativa, financera, dels diferents requisits de justificació o de les diferents inspeccions, que saludem si són sinònim de transparència, i dels abundants controls per justificar una Administració que ha de renovar-se i, per aquesta mateixa col·lateralitat, també hem de continuar transformant les nostres entitats.
Canvis que també han d’arribar en l’abordament dels problemes socials més complexos, interrelacionats i profundament arrelats al desigual creixement econòmic.
Veiem el solc, el treball i les ombres de les nostres entitats durant les darreres dècades i segur que preveiem un futur, en un marc d’incertesa, d’adaptació/modernització tant en les intervencions socials i les metodologies com en el sí de les organitzacions i de l’emprenedoria social. Modernització que no ha de seguir els mateixos passos de l’acció empresarial, comercial, mediàtica, o de l’acció político-administrativa.
El tercer sector té altres mòbils que requereixen valors i regles d’actuació pròpies, més col·laboradores, participatives, de relacions més exquisides, complementaries, de coordinació per afavorir realment les persones i la cohesió. Objectius, per sol·licitar/exigir la protecció dels règims de fiscalitat, del finançament, dels controls per garantir la màxima dedicació a l’acció social. Sol·licitar/exigir la participació en el desenvolupament econòmic més harmònic, menys desigual, més útil, tant per resoldre problemes socials originats pel creixement econòmic com per enfortir la cohesió social, factor primordial en el desenvolupament econòmic i social.
Amb aquesta perspectiva, posem en comú l’anàlisi de la situació, i divulguem les bones pràctiques que poden donar majors resultats i incorporar en el llibre blanc del sector el fil conductor de les entitats.
- Tots els números publicats de la revista de Politiques Socials a Europa, d’ençà l’any 1996, parlen d’aquestes transformacions en les entitats i en les intervencions socials. El servei de publicacions de la Fundació APIP-ACAM -ed. hacer- posa a la disposició del sector les publicacions i la seva competència editorial (www.fundacioapipacam.org)
Font: Fundació Apip-Acam
