La FCVS va assistir a aquesta jornada on es van posar sobre la taula la manca d’acompanyament i de referents, l’impacte de la Covid en el jovent, i la necessitat de reivindicar d’un abordatge amb perspectiva comunitària
‘La Salut Mental no és cap privilegi’ sota aquest títol va tenir lloc la taula rodona sobre joves i salut mental que van organitzar el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i Salut Mental Catalunya (SMC) el passat 9 de juny. A l’acte hi va assistir la vocal de Salut i Dependència de la FCVS, Imma Bori.
La Taula rodona pretenia sensibilitzar sobre les necessitats i demandes del jovent i l’associacionisme, així com contribuir a dotar d’eines de prevenció a les entitats. A més, també tenia per objectiu posar sobre la taula les condicions de desigualtat que es donen a Catalunya en matèria d’atenció a la salut mental.
La Taula va comptar amb la següent participació:
- Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de la Salut Mental
Salut mental, joves i pandèmia - Andrea Garcia, activista a Obertament en la lluita contra l’estigma
Parlen les joves: experiències en primera persona - Carles Bonete, responsable de l’àrea sociocomunitària a Salut Mental Catalunya
L’accés a la salut mental: privilegi per a unes poques - Àlex Rodríguez, tècnic de l’àrea inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona i psicòleg de Konsulta’m
L’abordatge de la salut mental des d’una perspectiva comunitària
La Julia Rosanna Sáncehz-Valverde, presidenta del CNJC, va moderar i dirigir el debat entre expertes de diferents àmbits de la salut mental per abordar-los des d’una perspeciva àmplia i des de i per a les joves. En la seva intervenció es va centrar en per què l’estigma de la salut mental afecta especialment als joves i la necessitat que hi ha de normalitzar la situació.
Els diferents blocs del debat comptaven amb ponents referents, que van coincidir en destacar qüestions com la manca d’acompanyament i de referents o l’impacte de la Covid en el jovent, així com en reivindicar la necessitat d’un abordatge amb perspectiva comunitària.
Des d’una mirada d’anàlisi general de la situació particular del jovent sobre la salut mental després de la pandèmia, es va poder constatar que s’està incrementant el patiment psicològic de les joves, que s’ha manifestat en forma d’angoixa davant d’una situació d’incertesa a causa del context. Per això, Casamitjana va evidenciar la necessitat d’atenció d’aquest col·lectiu molt marcat per la situació de solitud, la falta de comunicació entre els companys i altres persones, i amb l’afegit del canvi de model de la societat que s’ha tornat més individualista i competitiva, sobretot en el jovent.
Tanmateix, la greu situació no s’origina amb la covid. De fet, Casamitjana especificava que els estudis demostren que les joves han patit més en els últims anys a causa de la situació de precarització i manca de reconeixement i valoració.
Tot plegat ha determinat un empitjorament dels trastorns mentals en la població, destacant que en el jovent ha augmentat els trastorns de conducta alimentaris, l’ansietat, la depressió i, fins i tot, actes encara pitjors .
Andrea Garcia va expressar què volia dir per a ella l’estigma de la salut mental i va exposar algunes situacions que ella o les seves companyes s’havien trobat: ingressos involuntaris, ser sotmeses a contenció en els moments més extrems, etc. Garcia va explicar també què significava trobar persones que et poden ajudar, com la família i les amistats, i va posar èmfasi sobre què havia suposat per a ella participar en un Grup d’Ajuda Mútua (GAM).
Immaculada Bori va intervenir indicant que “tan sols cal estar a urgències i trobar-te amb un pacient amb un trastorn mental agut i qui l’han d’assistir en prou feines poden actuar”. També es va posar sobre la taula les desigualtats que es donen en el si de l’abordatge i tractament dels problemes de salut mental. Carles Bonete, responsable de l’àrea sociocomunitària a Salut Mental de Catalunya, definia tres factors clau: les desigualtats territorials, les de gènere i el racisme institucional i estructural. Per abordar-ho “cal generar comunitats saludables, generadores de salut”, apuntava.
En aquest sentit, d’altra banda, Àlex Rodríguez, tècnic del Consorci d’Educació de Barcelona i psicòleg de Konsulta’m, deixava clar que “per reparar el dany en la salut mental s’ha d’intervenir en el context, l’acció clínica no funciona si no hi ha també una acció comunitària que és la que transforma socialment. Cal promoure comunitats que trenquin amb l’estigma“.
Amb tot, els ponents van trobar un acord en determinar que cal canviar el model d’atenció sense oblidar que aquesta realitat molts cops és conseqüència d’un context de crisis socioeconòmiques, emergència ecològica, valors adultcentristes, i el mateix sistema productiu. Per això, es va destacar la importància de la col·laboració entre tots els actors -persones afectades de trastorns de salut mental, associacions, professionals i administració- per tal que treballin cap a una millora de l’atenció cap a aquest col·lectiu.
Font: CNJC
