Segons la llei, els voluntaris són “les persones físiques que, d’una manera lliure, sense contraprestació econòmica i d’acord amb la capacitat d’obrar que els reconeix l’ordenament jurídic, decideixen dedicar part de llur temps al servei dels altres o a interessos socials i col·lectius, per mitjà de la participació en programes de voluntariat que duen a terme entitats sense ànim de lucre –amb les quals formalitzen un compromís que dóna origen als drets i deures que regula aquesta llei– o bé per mitjà de l’associacionisme i la participació en els diferents projectes que en aquest marc es puguin dur a terme”.
La llei defineix els voluntaris a partir de la voluntat i la no contraprestació econòmica, que és la manera de concretar la donació de temps i treball al servei a accions que són d’interès general. És doncs, la definició d’aquest tipus d’accions juntament amb la gratuïtat, i sempre en entitats no lucratives, la que limita el concepte de voluntaris.
Pel que fa a les accions, s’ha ampliat els antics cinc col·lectius de voluntaris, amb molts més grups que s’adapten més la situació actual: així, s’explicitin els serveis sanitaris, l’esport, la igualtat de gènere i el respecte per la identitat i l’orientació sexuals.
Així igualment, la Llei catalana explicita que els voluntaris fan la seva acció no solament en entitats sense ànim de lucre, sinó també totes aquells que participen en l’extens teixit associatiu del país. Per això, es consideren dins la Llei la gent implicada en les entitats que col·laboren en les activitats comunitàries i veïnals i els moviments ateneistes. Sovint, molta d’aquesta gent que sovint no s’anomenen a si mateixes com voluntaris, generen accions de transformació i interès social com les que ho fan en entitats anomenades de voluntariat.
En canvi, i malgrat que la col·laboració sigui sense contraprestació econòmica, les empreses lucratives ni l’administració pública no poden fer accions portades per Voluntaris. Igualment, caldrà, redefinir altres persones físiques, anomenades tradicionalment voluntàries, però que ho fan amb contraprestació econòmica. Perquè aquesta és la limitació fonamental de la Llei.
Autor: Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants.
