La llei de Voluntariat defineix l’Entitat de Voluntariat, com l’entitat privada sense ànim de lucre que acompleix activitats d’interès general, que ha decidit que la participació voluntària dels ciutadans és un valor imprescindible en la seva missió per a assolir les seves finalitats i que ha elaborat un programa de voluntariat que defineix i emmarca el valor i els espais de l’acció voluntària en l’entitat. Aquest programa és potestatiu per a les entitats de base associativa.
És doncs, clar, que el Voluntariat no es pot fer en entitats de l’administració pública ni en una empresa lucrativa. Caldrà, doncs, trobar maneres de canalitzar aquest tipus de voluntariat, que no podrà ser fora d’entitats no lucratives i que tinguin el voluntariat com a part imprescindible de la seva missió.
I en això la llei és clara: és l’Entitat de Voluntariat la que garanteix que l’activitat que farà el voluntariat sigui d’interès general. L’administració i altres entitats hauran de fer-ho en col·laboració amb les Entitats de Voluntariat, les quals vetllaran perquè les persones no es transformin en meres eines útils d’imatge o de pura força de treball gratuït.
Les entitats de voluntariat són el garant de l’acció voluntària. Siguin les associacions o altres fórmules jurídiques. Aquestes, doncs, cal que facin accions d’interès general, universals, i no amaguin activitats sectàries ni discriminadores.
L’Entitat de Voluntariat considera el Voluntariat part imprescindible de la missió. Com totes les associacions el consideren. Un voluntariat actiu i participant de la missió.
I això cal que estigui reflexionat i explicitat en un programa. Per evitar caure en pràctiques que poden ser contràries a l’esperit de l’entitat i de la llei. Seria un error pensar que aquest programa és una cotilla o un tràmit administratiu. Cal que des de tots els nivells de l’entitat es generi un tarannà que doni valor a l’acció voluntària i que s’expliciti en un compromís col·lectiu, des del nivell màxim de l’entitat i en línia amb la missió i la transformació social.
Autor: Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants.