XVI Jornada Voluntariat i Salut : El final de la vida és Vida

MARTA GUBAU

Coordinadora FCVS – Girona

Voluntària a Donants de sang Girona

IMMACULADA BORI

Vicepresidenta i vocal de salut de la FCVS

Aquesta va ser la primera jornada presencial celebrada des de la pandèmia de la Covid-19. Hem de considerar que venim d’un període llarg que ha suposat un gran trasbals per tothom, on s’han produït pèrdues de moltes persones que han arribat soles al final de la vida en què no se les ha pogut acompanyar, o d´altres que han estat afectades durant un temps important, amb les conseqüències que això ha comportat: paralització social i econòmica.

D´aquí ha sorgit l’objectiu d’aquesta Jornada: ‘El final de la vida és vida’.

Ara més que mai, és necessari reflexionar sobre aquesta etapa i plantejar quin ha de ser el paper del voluntariat en salut, que exerceix la difícil tasca d’acompanyament al final de la vida, així com la necessitat de tenir una formació adient.

A la persona voluntària se l’ha de cuidar, ha de comptar amb el suport adequat, que se senti integrada en l’equip i poder rebre les eines necessàries per desenvolupar la tasca amb seguretat, vetllant perquè es pugui sentir plena i no hi hagi neguits o dubtes, construint entre tothom el camí que ha de recórrer, i això s’aconsegueix a través de la formació, com aquesta passada jornada de salut, que va ser essencial per poder-la oferir. Pensem que es van transmetre uns valors incalculables.

La ponència  inaugural, d’una experta en bioètica, ens va situar en l’àmbit del final de la vida: La mort s’ha de mirar de cara. Caldria una reflexió de com hem arribat a desculturitzar la mort, que potser hauríem d’aprendre com ens podem apropar a la situació sense por i per això, és lògic el fet d’intentar aconseguir una mort en pau. La medicina intervé per “curar” però també cal considerar que, quan es tracta de situacions irreversibles, que no permeten una digna qualitat de vida, no s’ha de tractar, sinó donar una assistència a ben morir. En aquesta etapa el paper del voluntariat de mirar i acompanyar és cabdal. 

Vam comptar amb la participació de diferents professionals de referència i testimonis que treballen amb persones que es troben en l´etapa del final de la vida i/o en períodes de dol, que ens han ofert l’oportunitat de professionalització per poder abordar la tasca de l’acompanyament en aquest difícil últim tram de vida: professionals de la salut que han estat a primera fila en plantes Covid, altres professionals que treballen a cures pal·liatives, professionals en bioètica o en filosofia, i el testimoni d´associacions de voluntariat que van presentar els seus programes i que ens van oferir tallers pràctics. Tot plegat va ser  un bany de la realitat que s’ha viscut en aquest temps de pandèmia, de les experiències personals en cada àmbit, que ens han d’impulsar a reflexionar per millorar.

La persona voluntària proporciona un clima d’afecte i serenor al pacient que es troba en situació de marxar d’aquest món. En aquest propòsit tan delicat com imprescindible, on amb la seva presència se li facilita a la persona atesa un , se la prepara per aquest desenllaç.

Acompanyar en lletres majúscules, ser-hi, saber escoltar i saber callar. Estar a disposició del que necessiti la persona atesa. Proporcionar qualitat de vida. Acollir, comprendre, acompanyar.

Totes les aportacions van afegir  un bon grapat de grans de sorra per tirar endavant l´objectiú de la Jornada: El final de la vida és vida.

Estem satisfetes de com han resultat aquests dies, amb intervencions de professionals de referència en aquest àmbit, els quals ens han brindat eines valuoses per poder créixer com a persones i específicament en la bonica tasca del Voluntariat.

Desitgem poder acollir-ne molts altres, de dies com aquests, amb la col·laboració de la Càtedra de Salut de la UDG i l’equip de l’Àrea de Salut de la FCVS. Continuarem involucrant l’alumnat de la Facultat d’Infermeria de la UDG, per tal que la tasca del Voluntariat en Salut tingui l’espai que es mereix en els plans d’estudi que hi tenen relació, en totes les seves vessants, tal com ens marca el model bio-psico-social, posant en relleu algunes paraules dels i les ponents que han intervingut, destacant que darrere de cada malaltia hi ha una persona.