JORDI BALOT
President de la FCVS
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina
Any rere any, per aquestes dates, celebrem el Dia Internacional dels Drets de la Infància. Certament, quan hem de celebrar un dia d’aquest estil és perquè els drets dels infants segueixen sense ser respectats. D’una banda, se’ns omple la boca de paraules ben maques en relació als menors de la nostra societat, però estem molt lluny de portar a la pràctica l’acompliment –i l’exigència d’acompliment- dels seus drets.
És evident que un infant és molt vulnerable perquè qualsevol decisió seva depèn dels grans i li és difícil fer un trencament dràstic amb el món dels adults. Es quedaria sol i desemparat, indefens davant una societat devoradora que se’l menjaria. Per tant, perquè un infant pugui exercir els seus drets, per petits i insignificants que ens semblin, ha de comptar necessàriament amb la complicitat i suport dels adults que l’envolten. En aquest sentit, queda clar que la família de l’infant, si és que en té, és el primer agent socialitzador que ha d’afavorir, respectar i exigir l’acompliment dels drets dels menors.
Les entitats de voluntariat que treballem amb infants també tenim una responsabilitat en aquesta exigència. Si bé és cert que fa 15 o 20 anys aquestes entitats pràcticament es dedicaven a tenir cura dels infants i satisfer les seves necessitats, d’uns anys ençà hem entès que, a més de fer aquests tipus d’acompanyament, també tenim una obligació d’exigència en vers al respecte dels seus drets vulnerats. Sovint, ens topem amb un mur d’incomprensió per exemple, quan reivindiquem el dret a gaudir d’activitats de lleure o de poder sortir a la muntanya a tenir cura de la seva pròpia salut. Ningú qüestiona el fet que un infant tingui dret a l’alimentació, a anar ben vestit, a l’escola…, però fins i tot, el Síndic de Greuges va haver de fer un informe l’any 2014, denunciant la vulneració del dret al lleure dels menors.
I què ha passat des de llavors? Que poques coses han canviat. Les entitats, les voluntàries i voluntaris que acompanyem als infants més vulnerables, seguim veient que no es respecta l’opinió, la participació, la necessitat… de l’infant. I ho hem de seguir denunciant i reivindicant aquest dret, perquè vivim en un món d’adults on aquests som els que decidim què li convé i què no li convé a un nen o nena, però és indispensable canviar la nostra mentalitat per a entendre que qualsevol persona, independentment del seu origen, sexe, raça o edat, té dret a decidir el que vol fer i el què necessita, sense que li hagin de dir des de fora, encara que requereixi d’un acompanyament perquè tingui coneixement sobre els seus drets i com els pot exercir. En cap cas podem oblidar que els nostres infants d’avui són els joves i adults del futur, els que seguiran lluitant per construir el món i, ja des d’avui, podem incidir en el model de societat en què hi creiem.
En un dia com avui, reafirmem el nostre convenciment i compromís en la lluita per a fer efectiu l’acompliment dels drets de qualsevol infant.
