Eulàlia Mas
Directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social
A la FCVS sabem que les persones que realitzen una tasca voluntària tenen reconegut un dret i un deure respecte la formació. Perquè així ho diu la ‘Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme’. Es tracta del dret a Rebre la formació necessària per a l’acompliment de l’activitat, estar informats del disseny de l’itinerari formatiu en el marc del projecte que desenvolupen i poder participar-hi. (Article 8 lletra b). I es tracta del deure de Participar activament en la formació acordada amb l’entitat de voluntariat per a l’acompliment de la tasca.
També sabem que a aquest dret hi respon l’entitat amb el deure de Disposar d’un pla de formació o d’un itinerari formatiu dels voluntaris de l’entitat en els quals es pugui identificar la formació que el voluntari necessita per a poder dur a terme la seva tasca a l’entitat i participar-hi. (Art. 11 lletra b)
Així doncs, per la FCVS es fa evident que, si l’entitat aposta pel model participatiu del voluntariat, ha de desplegar un Pla de formació. La formació és l’element que dignifica i sosté la seva col·laboració voluntària. Si no rep la formació inicial i/o específica, seria senyal que algú o quelcom li estaria escatimant un dret reconegut …
Com a Escola experta i acreditada en el PFVC, a la FCVS considerem prioritari que l’entitat identifiqui l’itinerari formatiu que la persona voluntària haurà de recórrer per adquirir les competències bàsiques. Les que li hauran de permetre desenvolupar la tasca que tindrà encomanada. Sabem que la planificació de la formació, que habitualment recau en la figura de Coordinació de Voluntariat, ha de poder identificar les necessitats formatives en funció del perfil de les persones voluntàries de l’ entitat i dels recursos que hauran d’adquirir. D’altra banda, també sabem que la realitat social canviant situa l’ entitat i el voluntariat davant de reptes que requereixen d’ habilitats noves o renovades: per això un bon Pla sempre haurà d’iniciar-se fent un bon diagnòstic. Diagnosticar ha de ser la passa preceptiva per a l’entitat que hi aposti: la passa que li permetrà desplegar el Pla amb orientació. I per a diagnosticar caldrà que l’entitat es faci preguntes:
– A quines necessitats pot i vol donar resposta? I a quines pot i vol respondre des del seu voluntariat?
– Quina forma de coordinació i comunicació establirà amb els voluntaris per a servir a aquesta finalitat? És clau treballar el Pla comptant amb les persones voluntàries i no sense elles.
– Quin valor donen, les persones voluntàries de l’entitat a la formació? I quin valor hi donen, els òrgans directius de l’entitat?
– Quina capacitat organitzativa té l’entitat per a desplegar el Pla?
Aquestes en són algunes. Però n’hi hauria d’altres.
Desplegar tal com toca les passes d’un Pla de formació, posa de manifest si l’entitat es troba de debò compromesa amb el voluntariat.
Fem-nos un favor com a entitat: apostem per un voluntariat format. Per descomptat que no pot ser de cap altra manera, en una entitat del segle XXI. Però és que, a més, aquesta serà la garantia que la nostra entitat s’enforteixi, es legitimi la nostra causa, i creixem exponencialment.
Font: xarxanet.org