MINGO CIUDAD
VOLUNTARI ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER A GIRONA
Quan surts de l’hospital, després de sobreviure a l’operació d’un tumor cancerós al cartílag cricoide de la tràquea, i 21 dies d’un postoperatori d’una laringectomia total duríssim, la veritat, no surts recuperat. Has sobreviscut, amb la sensació de ser un viu degollat, per dir-ho amb delicadesa.
La teva vida ha canviat en tots els sentits. Anava a dir que “us en podeu fer una idea”, però mentiria. No us podeu fer la més mínima idea. Només qui hagi recorregut el camí ho sap. Però el que agraeixes és que empatitzin amb tu. O almenys que intentin comprendre la situació.
Ho sé. És delicat. Li desperta a un totes aquestes angoixes existencials que estan millor al flascó. Sort que el personal sanitari, professionalitat a part, continua tenint les dosis d’humanitat necessària per fer la seva feina; sort que he tingut una família que hi era; algun amic, algun conegut… Qui més, qui menys, si coincidia amb mi, intentava animar-me.
Qui em coneix sap que poques vegades m’ha faltat un esperit positiu davant de les adversitats de la vida. Però aquesta vegada la societat m’ho va posar força difícil: passes de ser una persona integrada, socialment i laboralment, a ser abandonat a la teva sort. De ser un professional perfectament capacitat, a ser un inútil.
És en moments de necessitat que una societat ha de demostrar la seva capacitat per vetllar per les persones vulnerables; és el principal índex per valorar-ne la seva valia. Per sort, per als que vivim en aquest temps, segle XXI, i en aquest espai geogràfic, comarques gironines, disposem d’un teixit associatiu compacte i variat, on trobar entitats amb voluntariat que s’adapta a qualsevol necessitat i inquietud. Una estructura d’altruisme, una cadena de favors organitzada perquè el voluntariat arribi on els sectors públic i privat ni hi són, ni se’ls espera.
En el meu cas, vaig rebre el suport fonamental de l’Associació Contra el Càncer a Girona. Primer, com a persona necessitada, vulnerable. Després, per estimular el meu creixement personal com a voluntari de l’entitat. A poc a poc, em vaig anar adonant de la importància dels petits granets de sorra que fan un munt i es converteixen en una tasca insubstituïble. Formes part d’una organització de persones generoses, que lliuren el més valuós que tenen, el temps i els valors. Però cada voluntària i voluntari de l’entitat rep el suport dels professionals i de la resta de voluntariat: persones que acompanyen a hospitals, domicilis, promocionen la salut amb la seva participació en activitats, donen suport administratiu i logístic a esdeveniments i activitats; i mil moments vitals compartits més, sense els quals l’entitat no podria complir la seva funció. Seria impossible.
Aquest any 2026, aquest moviment global, a l’àmbit de Desenvolupament Sostenible (ODS), ha rebut l’honor de ser proclamat com Any Internacional del Voluntariat per al Desenvolupament Sostenible. Aprofitem l’empenta que donarà aquesta proclamació per reclamar el paper i els recursos que el voluntariat es mereix per la feina ja feta i, sobretot, per la que farà per millora del nostre món.
