Marc Guevara Claramunt
Tècnic d’educació Plataforma per la Llengua
Ets conscient de la llengua que fas servir quan parles amb infants i adolescents, t’hi has parat mai a pensar? Saps per què ho fas i quins són els motius que et porten a fer-ho? Aquestes preguntes, si els educadors, docents, personal administratiu, entrenadors esportius, etc., se les fessin sovint, probablement no seríem on som. L’ús social del català ha anat retrocedint, especialment entre infants i adolescents, que veuen el català com una llengua acadèmica, allunyada del món del lleure i les relacions personals. Les dades ens diuen que, sobretot durant l’adolescència, el català es fa servir poc en les converses.
Així, és urgent que qui treballi en l’àmbit educatiu prengui consciència del seu paper de referent lingüístic. La possibilitat de fer canviar la situació de regressió del català és a les mans de cadascú, i tots com formiguetes podem actuar en la mateixa direcció. És evident que la manca de referents culturals, del món audiovisual i de les xarxes socials especialment en els joves, en un context dominat pel castellà i l’anglès, tenen referents que no acostumen a parlar en català. Això també és un problema molt gros que s’ha de solucionar amb polítiques fermes i antiglobalitzadores.
D’altra banda, cal fer referència a la subordinació lingüística: els catalanoparlants, de manera majoritària, tendeixen a canviar de llengua quan algú els parla en castellà. Aquesta actitud és molt típica de les llengües minoritzades, com el català; de fet, més del 90% de les llengües que es parlen al món tenen aquesta situació. En qualsevol cas, hem de ser conscients d’aquesta tendència i actuar en conseqüència per fer valdre la nostra llengua arreu, perquè oi que totes les llengües són iguals? Doncs per què hem normalitzat que la justícia, l’atenció al client o el cinema no pot ser en català?
Cal prendre consciència que, si volem que la nostra llengua sigui parlada per les futures generacions, hem de passar a l’acció. Tots els educadors han d’entendre que tenen un paper fonamental en el foment de la llengua per mitjà de l’actitud individual lingüística del dia a dia. No solament per aconseguir que el català s’usi més, sinó també per oferir als infants i joves oportunitats de creixement personal i afavorir la cohesió social.