JOSEP M. PAGÈS I GRAU
Vicepresident del Banc dels Aliments de Girona
Alimentar-se és fonamental per a la nostra supervivència. És un dret humà, i com a tal es va recollir a la Declaració Universal de 1948.
En el nostre entorn, la millora en l’accés a una dieta suficient i saludable que s’ha produït en les darreres dècades ha comportat un canvi important: de l’escassedat endèmica d’aliments de segles pretèrits hem passat a la sobreabundància, i d’un mer acte de supervivència hem transitat cap al plaer d’alimentar-nos.
Però el sistema alimentari ja ha començat a donar senyals que deixen entreveure que, a causa de diferents factors –superpoblació emergència climàtica, disminució dels recursos hídrics i energètics, trànsit cap a models de producció més sostenibles…-, la manera en què ara ens alimentem no serà la mateixa en un futur immediat.
Una alimentació ‘malsana’ es relaciona amb un major risc de patir malalties com l’obesitat i la diabetis.
L’alimentació influeix de forma determinant en l’estat de la salut. Tant la falta de nutrients com el fet de no seguir una dieta saludable pot contribuir a la prevenció d’aquestes patologies.
Els Bancs dels Aliments defensem el Dret a l’Alimentació, reconegut a la Declaració dels Drets Humans. Cal però que ens alimentem amb una alimentació saludable.
Hi han moltes maneres d’alimentar-se, va molt lligat a la cultura que es pertany. Totes les maneres poden ser saludables, però cal que reuneixin diferents condicions; la més important es seguir la recomanació dels nutricionistes de Harvard: la meitat dels aliments han de provenir de les hortalisses, una quarta part de farinacis que ens proporcionen els hidrats de carboni i l’altre 25% han de ser de proteïnes.
Hem de pensar, que nosaltres SOM EL QUE MENJEM. Al nostre cos, format per cèl·lules, aquestes contínuament creixen, es reprodueixen i moren; aquestes cèl·lules s’alimenten dels nutrients que els hi proporcionem.
Si no ens alimentem bé, per no disposar de suficients recursos o per l’adquisició de mals hàbits alimentaris, la salut es distorsiona i és causa de moltes malalties. El 20% de la població no s’alimenta de manera saludable. El 6% de la població es diabètica. El sucre de les begudes, de la brioixeria i rebosteria, hi te molt a veure. El 17% té el colesterol alt, els aliments amb greixos sobresaturats és una de les causes principals. S’estima que el 30% dels càncers estan molt relacionats amb la mala alimentació. Un exemple ben evident és la manca de fibra vegetal que provoca càncers intestinals. Una quarta part de la població te problemes de tensió, que tots sabem provoca l’excés de sal
L’excés de calories de l’alimentació poc saludable, provoca problemes d’obesitat, que observem sobre tot en la població infantil. El 40% dels nens i nenes tenen excés de pes.
La reivindicació dels drets a la alimentació està vinculada a la salut i al benestar de les persones. Per això és important que la nostra dieta aporti tots els nutrients necessaris per gaudir d’una vida saludable.
Tot i produir aliments en abundància, que sovint es malbaraten, en el nostre entorn hi ha persones que no tenen garantit l’accés a una alimentació suficient, segura i saludable. Això és un problema que s’ha agreujat amb les darreres emergències i crisis socials.
