Tirant d’hemeroteca i més per parlar de digitalització

ANA VILLA

Vicepresidenta i vocal d’Innovació i Digitalització

Membre d’ESADE Alumni

Començo amb un espòiler i així ja podeu decidir si seguiu llegint o no: no us sé dir on ens trobem les entitats del tercer sector i les de voluntariat en particular pel que fa a la digitalització. Tampoc tinc clar si parlaré del tot d’això.

Faig un petit repàs i algunes aturades sobre alguns punts del camí recorregut fins ara. Se’n podrien fer d’altres, és clar:

Fa més de 20 anys, el 36% de les entitats socials catalanes assenyalaven que la seva informació estava recollida en bases de dades informatitzades i un 16% de les entitats indicaven tenir una pàgina web organitzativa (1). Us recomano la lectura dels reptes identificats entorn les noves tecnologies a la publicació que trobareu al peu de l’article. Al 2009 (2), un 67% de les organitzacions indicaven que feien servir el web com a mitjà de comunicació i un dels reptes identificats entre les entitats socials tenia a veure amb la incorporació de les TIC al funcionament organitzatiu i a la realització d’activitats i projectes com a element estratègic i transversal.

L’any 2006 vaig participar a l’Observatori del Tercer Sector en una recerca amb més de 100 entrevistes a entitats arreu de l’Estat que va donar lloc a la publicació Bones pràctiques en la gestió del voluntariat (3). La 28a bona pràcticaes centrava en la gestió del voluntariat virtual i feia referència a SolucionesONG.org. Aleshores les noves tecnologies ja no eren noves, la paraula digitalització no es feia servir i ja se’n feia de voluntariat virtual per part d’alguna gent.

27 de febrer del 2007, fa tot just 16 anys. Casualitats. Aquell dia, al bloc TecnolONGia.org, en Jaume Albaigès feia un article, que si us ve de gust trobareu a la publicació inclosa al peu (4). N’assenyalava la manca de reconeixement de les TIC com  a element estratègic i el total contrasentit que suposava parlar de qualitat / millora contínua sense pensar en les TIC com a eina fonamental per assolir-la. Al 2007 acabava una etapa de gran creixement del tercer sector social en què les auditories i els sistemes de qualitat eren ja companyes de viatge d’un bon nombre d’organitzacions. De nou, si us ve de gust, entorn les TIC i el voluntariat, al punt 4 de la mateixa publicació, hi trobareu un grapat d’articles també del 2007.

– Faig un salt en el temps i deixo estar els anys de crisi. Al 2013 neix SinergiaTIC (5), una iniciativa associativa que aplega ara al 2023 més de 160 organitzacions i que cerca l’adopció estratègica i eficient de les TIC. Posar en marxa un projecte col·lectiu, amb les organitzacions i per a elles, i una solució tecnològica CRM, SinergiaCRM, basada en software lliure, amb un alt grau de flexibilitat envers les entitats l’ha convertit en un projecte singular. Sovint en el dia a dia de la meva feina com a treballadora, em trobo amb entitats que donen un valor relatiu, per desconeixement, a la importància d’alguns valors motors d’aquesta iniciativa.

2016, m4social es fa realitat. Es tracta d’un projecte d’innovació digital en l’àmbit social català. Des de llavors, el tercer sector social ha estat present any rere any al Mobile World Congress a Barcelona. I és clar, hem participat les entitats, també. S’han fet jornades, grups de treball entorn la innovació digital i estudis,  entre d’altres. El febrer del 2022 es va presentar l’informe l’Estat de la digitalització al Tercer Sector (6) en què s’assenyala que un 62% de les entitats socials tenien un grau de maduresa intermedi i que, també un 62%, expressaven dificultats per digitalitzar-se a causa de la manca de finançament.

Al novembre del 2022, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i LaFede.cat presentaven un decàleg de propostes per avançar en la simplificació dels tràmits digitals amb l’administració pública (7). Un tercer sector més a prop de fer accions d’incidència política, potser també, en l’àmbit de les TIC.

Fi de la cronologia i a mi, em manca claredat per saber si som on hauríem de ser i, alhora, em costa creure que algú o alguns tinguin la legitimitat per dir-nos on hauríem de ser com a sector també en l’àmbit de les TIC. Penso que hem avançat. Ho diuen les recerques, les iniciatives consolidades (i n’hi ha més de les esmentades) i em penso que no som on érem una dècada o dues enrere. Actualment, m’agradaria que es deslligués la digitalització del tercer sector dels fons disponibles via NextGenerationEU (8). Em consta que no és fàcil però trobo que el risc, que no és nou, és caure en el parany de confondre els mitjans (les noves fonts de finançament en forma de subvenció clàssica o de bo de Kit digital (9)) amb les finalitats de les actuacions, que haurien de ser transformadores i en no situar realment a la tecnologia en l’àmbit estratègic que li correspondria.

Identificar la lògica que es viu amb aquests fons ens resulta fàcil al tercer sector i a les entitats de voluntariat. Estem davant l’aplicació de fons amb una lògica de despesa quan es requeriria una aplicació de fons amb una lògica d’inversió. En sabem més que molt d’això les organitzacions. Els col·lectius que s’atenen a les entitats socials requereixen de temps per fer processos i les fonts de finançament acostumen a valorar l’impacte de les accions a curt termini.

Al meu parer, ara la novetat són els zeros a la dreta que porten algunes xifres, que aquestes xifres es destinin a les TIC i que les entitats del tercer sector puguin accedir-hi. Penso que és un bon moment i que ens n’hem d’alegrar, que hem de mirar d’aprofitar l’oportunitat i que toca també posar en valor que ja fa temps que tenim algunes mirades i actuacions en clau d’inversió al tercer sector pel que fa a les TIC. Tot això, amb independència que els fons ens arribin ara en forma de despesa. De ben segur que ens serviran per fer un salt. I sí, potser arribarem menys lluny del que podríem haver arribat si els fons s’haguessin distribuït en el temps des de fa 20 anys i tot es plantegés amb una mica més de calma i serenor. En tot cas, d’una manera o altra ens serviran per avançar. D’aigua passada, molí no en mou. M’il·lusiona pensar que cada organització en la mesura que pugui aprofitarà aquest moment per situar la tecnologia com a element estratègic i trencarà, ella sí, la lògica de despesa a què ens arrossega el format del finançament.