Terrassa, ciutat compasiva: atenció comunitaria al final de la vida

Silvia Mateu – Maria Vilà

EAPS Cuides UIC Barcelona – Fundació Oncolliga

Comunitats Compassives, Ciutats Cuidadores, entre d’altres, són diferents maneres de referir-se a una xarxa de municipis que donen prioritat a l’atenció especialitzada i compassiva al final de la vida, amb i per la comunitat. Quan una comunitat s’organitza formalment per oferir suport a persones amb necessitats, en un context de final de vida, se les denomina “comunitats compassives”(1). Iniciatives que tenen com a finalitat promoure espais de reflexió i debat sobre el procés de morir i mort, així com, potenciar xarxes de voluntariat format que acompanya i cuida de forma propera, solidària i humana. L’EAPS Cuides UIC Barcelona (Equip d’Atenció Psicosocial finançat per la Fundació La Caixa) posa el seu granet de sorra impulsant el projecte ‘Terrassa, Ciutat Compassiva. Terrassa al teu costat’ amb un colideratge compartit amb la Fundació Oncolliga (amb el patrocini d’Áltima), l’Ajuntament de Terrassa i amb la implicació de diferents entitats del territori.

Estem en una societat en la qual encara es viu molt d’esquena a la mort, al dolor i al patiment. El contacte dia a dia amb persones en situació de malaltia avançada o final de vida i les seves famílies ens fa prendre més consciència de la importància de poder parlar obertament sobre la mort i donar espai per compartir el que genera a nivell emocional. La comunicació, en aquests moments, és un factor clau que pot afavorir el procés del pacient i de la família. Per tal de promoure la sensibilització sobre aquests temes, coneixement, recerca, assistència i suport en els processos de malaltia avançada, el 15 d’octubre va tenir lloc la roda de premsa que va donar el tret de sortida al projecte ‘Terrassa, Ciutat Compassiva’. El projecte inclou un conjunt d’accions enfocades a fomentar el capital social al voltant de les persones que més ho necessiten. Es podran realitzar gràcies a les entitats de Terrassa que ja atenen algunes necessitats. L’acte inaugural va tenir lloc el 21 d’octubre i va comptar amb les càtedres de cures pal·liatives: We-Care de la UIC Barcelona, Càtedra de la Universitat de Vic i la de l’Hospital Clínic que van estar representades per experts en la temàtica com la Dra Mariona Guerrero, el Dr Xavier Gómez-Batiste i el Dr Albert Tuca respectivament.

Com refereix el programa de la ‘XVI Jornada Catalana de Voluntariat i Salut’, ‘El final de la vida és vida’ i “el bon morir és cosa de tots” (2). En definitiva, es tracta de fomentar empatia cap a les persones de la nostra comunitat que pateixen, i promoure una ciutadania més compassiva i, mencionant Allan Kellehear, la cura al final de la vida és responsabilitat de tothom (3).

1. ‘Comunidades Compasivas al final de la vida’ [Monografia a internet]. Madrid: Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL); 2020 [Accés 16 de juliol de 2021]. Disponible a: http://www.secpal.com/Documentos/Blog/2020_09_17%20Monografia%20Secpal%20ONLINE%20COMUNIDADES%20COMPASIVAS.pdf

2. Fundación Vivo Sano. ‘Al Final de la Vida’ [Sede Web]. Madrid. 2019 [Accés el 16 de juliol de 2021] Disponible a: https://www.alfinaldelavida.org/evento/el-buen-morir-es-cosa-de-todos/

3. Kellehear A. ‘Compassionate Communities: End-Of-Life Care as Everyone’s Responsibility’. QJM. 2013;106(12):1071-5. DOI: 10.1093/qjmed/hct200.