JAVIER GÓMEZ
Vocal de voluntariat i ESS de la FCVS
Membre del comitè de direcció d’Arç Cooperativa
Economia social, voluntariat social, mercat social…, social…, social…, social? Què tenim en comú? I sobretot, què som capaços de comunicar a la ciutadania perquè sàpiga de què parlem i on som? Ho tenim clar nosaltres mateixos i per tant, som capaços de transmetre-ho a la societat que és fora d’aquests àmbits de participació?
M’agradaria aprofundir aprofitant aquestes línies, en allò en què crec que humilment puc aportar alguna idea pel que fa a la relació, moltes vegades complicada i fins i tot de frontera, entre voluntariat social i economia social.
I quan hi reflexiono, hi trobo un nexe d’unió que pot semblar sorprenent però que en l’àmbit de l’economia social és motor de desenvolupament. Em refereixo a la intercooperació.
Sovint la intercooperació es confon amb l’àmbit mercantil del ‘win to win’… i no hi ha res més allunyat del concepte mercantilista del guanyar per guanyar. La intercooperació suposa un esforç fora de les nostres tasques professionals, en un àmbit per tant de voluntariat, on les persones participem en diferents entorns de gestió, d’organització o del que sigui necessari: des d’una col·laboració sense cap tipus d’interès econòmic per participar-hi, essent motor de projectes, alternatives o noves línies de treball de les entitats on un equip professional les desenvolupa.
El que no és acceptable és fugir del debat sobre la utilització que hem fet les entitats, les associacions i d’altres organitzacions, de la paraula ‘social’. Per aquesta raó em permeto un breu resum d’algunes definicions de diccionari on hi podem veure que ens cal reflexionar sobre com les entitats en fem ús i també com d’altres àmbits de la societat, no tan propers a nosaltres (green watching), ho aborden en un sentit contrari.
Un petita llicència lingüística:
relativo a las sociedades humanas, (sociología) Hay un clima de estabilidad social.
b (=colectivo) que conlleva beneficio para toda la sociedad o para un grupo determinado de ella, (sociología) un plan de ayuda social
c relativo a las actividades que se practican en sociedad, (sociología) Su agenda social está repleta.
d relativo a los conjuntos de personas agrupadas según su nivel económico y político, (sociología) Logró ascender de clase social.
I com en altres ocasions, em pregunto: volem una economia social i un voluntariat social tancat en els nostres cercles propers, còmodes, i sens dubte disposats a fer una aposta alternativa clara? Som conscients que suposen un àmbit limitat dins la societat? Volem anar més enllà ? I si volem anar-hi, tenim idees per a fer-ho i mitjans? Estem disposats a fer-ho?
Imagino que tothom estem a favor de la segona alternativa. En aquest cas, ens cal un llenguatge inclusiu, homogeni i directe que mobilitzi a entitats i ens cal alçar alternatives actuals perquè d’altres que encara no estan per aquest canvi de model que proposem, s’hi sumin… És una proposta polèmica dir el que dic, em sembla… Però acceptem propostes, crítiques i debats.
Mentrestant, totes nosaltres participem en debats molt enriquidors en entorns com el de la Fira d’Economia Solidària (FESC) que sens dubte són un èxit. Però ara, oberts a qui? D’interès per…? Amb la participació de…?
Sens dubte aquest article no farà amics, però potser remou alguna consciència.
