Sense el frec-a-frec, no servim per a gaire

ENRIC CANET CAPETA
Vocal de pobresa de la FCVS 
Director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants

Sembla que, com a societat, ens costa mirar enrere. Així anem cecs endavant. Fa mandra i fa por sortir d’aquesta vida dominada pel consum i l’individualisme i oblidem els desigs de canvi que ens proposàvem l’any passat.

Però hi ha una cosa molt simple que vam aprendre i, segur, pot ser un bon pas per transformar el món. A la primera onada el món de la salut va lluitar. Va rebre totes les lloances. I si ho analitzéssim, ens trobaríem que ho va ser perquè van superar les fronteres per moltes barreres que es trobessin. No hi havia obstacles a la tendresa, a la proximitat.

Per contra, de març a juny el món escolar va tenir grans dificultats i va ser altament criticat. No hi havia connexió possible, uns perquè no en sabien, les altres perquè no tenien eines. No van saber fer escola a distància.

El món de l’acció social, de l’activisme i del voluntariat social va poder fer-ho en part: Unes no van poder sortir perquè pertanyien a un col·lectiu de risc. Els altres no els van deixar. I altres, es van saltar totes les barreres perquè no volien fronteres. I van seguir la feina des de l’anonimat.

Des de juny les activitats amb infància van tornar a desplegar-se. Al setembre totes les escoles van començar. El curs passat van rebre totes les lloances: seguretat, prevenció i proximitat. Han gestionat els confinaments, han seguit endavant. Per contra, les trucades de telèfon des del CAP, fracassen.

Per què aquest canvi? Perquè hi ha professions: l’escola, la salut, el voluntariat i l’acció social que no es poden fer sense el frec-a-frec. La nostra feina precisa de la proximitat, l’abraçada, la veu propera, el somriure, els ulls, el cos. Sense el contacte no ho sabem fer, perquè no es pot fer. Les metgesses fracassen pel vídeo. Les mestres, també. I el món social també, menys qui dona una darrera esperança.

Senzillament, és la grandesa de la nostra feina, la que ens fa humans, i la gran eina que transforma el món.