Potenciem el tercer sector social de Catalunya

JORDI BALOT

Comissionat representant Món Associatiu de la FCVS

Una de les coses que més caracteritza a la societat catalana, des de sempre, és el seu afany d’organització i de compromís per a donar resposta a les necessitats de la nostra ciutadania i del nostre país. De fet, ja hi ha constància al s. XIV de les primeres fundacions que donaven resposta a les necessitats per a l’assistència a pelegrins, persones malaltes i en situació de pobresa, com la Fundació de la Pia Almoina a Barcelona (any 1308), l’Hospital de la Fundació Santa Susanna a Caldes de Montbui (any 1386) o l’Hospital de Cervera (any 1389). Per tant, no es tracta d’un fenomen recent sinó que es remunta a uns quants segles enrere.

També podem afirmar que el fenomen associatiu de Catalunya està molt consolidat, molt extens, i és un exemple per a altres indrets d’Europa. De fet, quan l’any 2014 Barcelona va ser escollida com a primera Capital Europea del Voluntariat no va ser per casualitat, sinó que hi ha un bagatge molt potent al darrere.

Malgrat tot, ens hem quedat estancats en la seva regulació legal. És curiós perquè encara que a Catalunya hi ha 25.000 entitats associatives registrades i en actiu, que aglutinen a prop de 510.000 persones voluntàries, aquestes entitats que conformen el tercer sector al nostre país estan sota la legislació vigent molt fragmentada i parcialitzada (legislació que regula a les associacions, les fundacions, les cooperatives d’iniciativa social, etc.) però fins ara no ha comptat, a diferència d’altres indrets de l’Estat espanyol o d’altres estats d’Europa, amb una Llei del tercer sector ben clara i definida que atorga al tercer sector català l’estatus que li correspon.

No podem passar per alt el paper de la ciutadania organitzada, i valorem la tasca de les iniciatives civils per la seva naturalesa, per la seva capacitat crítica, pel que suposa d’apoderament ciutadà, pel que significa per al creixement d’una societat madura, responsable i solidària. La participació ciutadana és transformadora i, a través de les entitats del tercer sector es vehiculen molts programes que cerquen l’interès general i promouen el bé comú a través de projectes col·lectius en àmbits molt diversos com el social, l’educatiu, el lleure, l’esportiu, el cultural, el mediambiental…

La responsabilitat de tirar endavant un país no recau únicament i exclusivament en les administracions públiques, les quals han de garantir els elements essencials perquè els ciutadans i ciutadanes puguin viure amb dignitat. A través dels nostres impostos tenen l’obligació de donar resposta a les necessitats de la ciutadania i, especialment, de les persones més vulnerables, així com donar suport a les entitats del tercer sector donat què desenvolupen un servei públic.

La posada en funcionament dels serveis que donin aquestes respostes adients, la definició de polítiques públiques, la proposta de noves maneres de funcionar… són corresponsabilitat de totes les persones que conformem la societat i, per tant, la societat civil organitzada hi tenim molt a dir i molt a fer. Per aquest motiu és important un reconeixement a la seva tasca, a la seva corresponsabilitat, a la seva interlocució en igualtat de condicions amb altres actors socials.

En el període de pandèmia hem demostrat que som essencials i ara toca legislar-ho. I una bona manera de fer-ho és a través de l’aprovació de la Llei del tercer sector de Catalunya que aquests dies ha iniciat el seu tràmit en seu parlamentària. Esperem que tingui el suport unànime de tots els partits polítics i arribi a bon port.

Font: Social.cat