La FCVS demana finançament pels programes de voluntariat de la xarxa d’equipaments de salut pública catalana i directrius clares, que comptin amb l’expertesa de les entitats, sobre com s’han de desenvolupar els projectes de voluntariat
Atès que s’ha iniciat el procés de retorn a l’activitat presencial de les persones voluntàries d’entitats als centres hospitalaris i sociosanitaris, des de la FCVS expressem el següent:
El Departament de Salut contempla la despesa d’entitats en contractació de serveis i en recursos d’atenció sociosanitària, però no sembla deixar lloc a altres tipus de despesa com la relativa als programes de voluntariat a l’interior de la xarxa d’equipaments de salut pública catalana.
A finals del 2019 presentava públicament la nova ‘Carta de Voluntariat de Salut’, on s’hi dibuixa el desplegament d’un dispositiu per a les entitats que entren als recintes sanitaris amb programes de voluntariat. En lògica, el que ara cal, és que les entitats disposin del finançament que els ha de permetre enviar persones voluntàries a intervenir qualificadament. I sobretot, en les actuals circumstàncies de ‘retorn a la tasca’.
Si es comencen a recollir i visualitzar dades quantitatives sobre aquest tipus de voluntariat, que fa ja anys s’ha mostrat com una eina rellevant i complementària del sistema sanitari, serà un senyal més de normalitat, un impuls i una bona notícia d’aquest període de desconfinament.
El passat dia 15 de novembre 2019, la FCVS feia pública una primera recerca exploratòria, feta en col·laboració amb l’OTS, per la qual el Departament de Salut ha mostrat molt interès: ‘Voluntariat en els centres de salut de la xarxa pública sanitària’. Aquest podria ser el punt de partença d’un treball més extens i detallat.
D’altra banda, igual com passa amb les entitats que compten amb programes de voluntariat penitenciari, també les entitats amb programes de voluntariat sanitari noten indefensió davant la darrera responsabilitat de la desescalada: desaconsellant el voluntariat sanitari presencial, de moment fins a la fase 3, sembla que només elles siguin les que han de valorar el risc que corren les persones voluntàries i persones ateses, quan entren a centres de salut de la xarxa pública (hospitals, sociosanitaris i a CAPs).
Així doncs, la FCVS reitera:
– Cal comptar amb unes directrius ben clares sobre com s’hauran de desenvolupar els programes de voluntariat hospitalari i sociosanitari en endavant.
– Caldria escoltar i tenir en compte l’expertesa i les demandes de la xarxa d’entitats de voluntariat sanitari a l’hora de dissenyar aquestes directrius.
– Atesa la multiplicitat de drets que entren en joc en l’àmbit sanitari (els de les persones pacients, els de les persones voluntàries, i els de les persones professionals de la sanitat) cal ser molt curosos en aquest moment de desescalada.
