ENRIC CÀNAVES
Coordinador territorial FCVS – Barcelona
Coordinador de voluntariat a acidH
Al voltant del 15%1 de la població mundial té algun tipus de discapacitat, més de mil milions de persones. Etimològicament, discapacitat vol dir “no ser capaç de”. Agafant aquesta definició, es podria dir que tothom té una discapacitat en un àmbit o altre. Però podríem dir que mentre algunes es consideren irrellevants o directament no es consideren, d’altres xoquen amb el que es considera “normal”, i aquí és on comença el problema. I és que ens agrada molt etiquetar, ens aporta certa tranquil·litat tenir una guia interna que ens permet classificar, però alhora, sovint aquestes etiquetes van carregades de prejudicis. I aquests prejudicis produeixen rebuig i, fins i tot, incomoditat. Potser no és l’enfocament adequat. Estem identificant a una persona per les seves limitacions. I si ens centréssim en les seves capacitats?
Hi ha una sèrie de drets fonamentals per a totes les persones. Dintre del marc normatiu dels drets de les persones amb discapacitat en la Convenció de les Nacions Unides, es diu que hem d’assegurar que puguin participar de forma plena i efectiva en la vida pública i política del país2. El voluntariat forma part d’aquests drets. Si hi ha una persona que té ganes d’aportar el seu gra de sorra i contribuir a la transformació social, facilitem-li aquesta possibilitat! I no ho hem de facilitar, simplement, perquè sigui una qüestió legal, sinó perquè tot són beneficis, els equips guanyen en pluralitat d’opinions, de mirades, les persones se senten partícips de la comunitat, s’eliminen barreres que dificulten el desenvolupament personal en igualtat de condicions i en conjunt, contribuïm a millorar la societat. En lloc d’això sovint es troben esculls, rebuig i desconfiança.
En el passat, altres col·lectius han patit discriminació i se’ls ha vetat l’accés a espais per la seva condició, malauradament la història està plena d’exemples. Puc sentir les veus més reticents exclamant un: “Però és que això és diferent!”. No ho pensaven, també, els escèptics d’aquelles èpoques amb aquells col·lectius?
Aproximadament només el 27%3 de les entitats incorporen persones amb discapacitat en els seus equips. Les entitats del sector social, hauríem de liderar aquest trencament amb el passat, hauríem de ser l’exemple a seguir, obrir camí en aquest terreny. Tenim una responsabilitat, no la defugim.
1 – https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/disability-and-health
3 – https://voluntaris.cat/wp-content/uploads/2020/06/2018-07_ODF_Monogra%CC%80fic-ViD.pdf
2 – https://www.un.org/disabilities/documents/convention/convoptprot-s.pdf
