Elisabet Ureña Vila
Cap del Programa de Migracíó i Refugi Càritas Diocesana de Barcelona
El passat 24 de febrer, Europa es llevava amb una notícia que la sacsejava: el conflicte existent entre Ucraïna i Rússia, actiu des de 2014, agafava una altra dimensió. En aquell moment, els Estats membres de la UE activaven la Directiva 2001/55/CE del Consell, de 20 de juliol de 2001.
L’aplicació de la Directiva suposa que qualsevol persona ucraïnesa, així com algunes persones residents a Ucraïna, poden sol·licitar a qualsevol país europeu protecció temporal: residència i treball d’un any, prorrogable en funció de l’evolució del conflicte armat. Els Estats membres han demostrat que quan hi ha voluntat política, tot és possible.
Mesos després i malgrat les dificultats del sistema, l’acollida d’emergència ha funcionat: es van activar dispositius especials, com la Fira de Barcelona, donant la gestió a les entitats que estan dins el Pla Estatal d’Acollida a persones refugiades. Barcelona és un dels centres neuràlgics, ja que és el gran punt d’entrada a Espanya per terra, tant amb vehicle privat com amb tren. Diàriament, arribaven autobusos, furgonetes i trens que s’omplien amb persones que fugien del conflicte armat. I des de Barcelona, gran part es distribuïa per la resta d’Espanya.
Ara toca avaluar. Les persones que han fugit d’Ucraïna han estat documentades, amb residència i treball, però és això suficient? És aquesta una acollida completa? Quins reptes tenim com a societat? A quins perills ens enfrontem? Alguna resposta ja podem intuir-la.
En primer lloc, cal destacar les dificultats per passar a altres fases d’acollida. Inicialment, moltes persones van ser acollides en hotels, però això té data de caducitat i el sistema estatal està tenint dificultats per trobar altres tipus d’allotjament. A les grans ciutats hi ha un gran problema residencial, i trobar pisos a preus assequibles no és una tasca senzilla.
En segon lloc, la situació de famílies que han acollit a famílies. Per un costat, famílies de la mateixa comunitat ucraïnesa. Es calcula que a Catalunya hi vivien al voltant de 20.000 ucraïnesos, i un gran nombre de les arribades han vingut a reunir-se amb familiars i amics. Per altra banda, el sentiment de solidaritat ha fet que moltes famílies catalanes, de forma espontània, acullin a famílies ucraïneses al seu domicili. Aquestes persones s’han quedat fora del sistema d’acollida estatal, perquè per accedir-hi, cal que entrin al circuit de les entitats d’acollida i deixin l’habitatge de la família que les ha acollit. Mesos més tard, les famílies acollidores comencen a notar la càrrega econòmica, i estan tenint moltes dificultats per mantenir aquesta situació. Només la voluntat d’Ajuntaments i entitats socials ho està sostenint, a l’espera d’una flexibilització del sistema d’accés al pla d’acollida estatal.
El paper d’entitats com Càritas Diocesana de Barcelona és fonamental. Com a Càritas, i més enllà de les ajudes econòmiques i materials que fem arribar a Càritas Ucraïna, estem jugant un paper subsidiari al sistema estatal, cobrint el “mentrestant”. És a dir, garantint l’atenció en aquells espais de temps que es produeixen fins que la persona no té cobertes les necessitats pel Pla estatal, i que necessita una acollida i acompanyament per poder continuar endavant.
Veurem com fem front a aquests reptes durant els mesos vinents, i fem possible una nova vida per aquestes persones que fugen de la guerra. Com a societat, hem de fer una profunda reflexió davant la necessitat d’acollida de tota persona que fuig pels motius recollits a la normativa de protecció internacional, i a qui cal obrir les portes i aplicar la Directiva de protecció temporal, protegint-los de forma íntegra des de l’inici de la seva fugida.
