OMAIRA BELTRAN
TÈCNICA D’INTERVENCIÓ INTERCULTURAL DE CÀRITAS BARCELONA
El procés de regularització iniciat durant l’any 2026 ha suposat per a Càritas Diocesana de Barcelona un desplegament d’abast i d’intensitat sense precedents, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats jurídiques, socials i emocionals de milers de persones que es trobaven en situació administrativa irregular al nostre territori.
Fins al mes de juny, Càritas ha acompanyat més de 4.000 persones, de les quals prop de 2.372 van poder presentar formalment la seva sol·licitud de regularització i, d’aquestes, un 40% corresponien a casos de gran vulnerabilitat, com ara menors d’edat fills de famílies amb permís de residència o persones amb dificultats afegides per acreditar la seva identitat o la seva permanència a l’Estat.
Tanmateix, el recorregut no ha estat exempt d’obstacles, i l’experiència acumulada durant aquests mesos ha permès identificar un seguit de barreres que han dificultat l’accés al procés, com ara la dificultat per obtenir cites prèvies amb l’administració, la manca d’empadronament o els problemes per acreditar la permanència continuada a l’Estat espanyol, com també els antecedents penals derivats de l’ocupació d’habitatges buits, les traves per obtenir documentació als països d’origen i, molt especialment, les dificultats específiques que afecten els infants, com ara la seva invisibilitat en els procediments, la manca de prioritat per part de les administracions, l’absència de documents d’identitat o la situació de guarda i custòdia quan els progenitors viuen separats.
Davant d’aquest escenari, Càritas ha hagut de desplegar una estratègia d’acompanyament molt propera i personalitzada, que no només s’ha centrat en la presentació de la sol·licitud, sinó que ha posat l’accent en la dignitat de les persones i en la seva capacitat de construir un projecte de vida estable i arrelat al nostre país. Ara que la fase de presentació de sol·licituds ha finalitzat, l’entitat s’enfronta a nous reptes que marquen la continuïtat de la seva tasca.
El primer d’aquests reptes és el seguiment rigorós de tots els expedients presentats, especialment els més complexos, que requereixen una gestió atenta dels requeriments fins a l’obtenció d’una resolució definitiva, com també l’actualització constant dels sistemes d’informació per garantir la traçabilitat de cada cas i la corresponsabilitat de tots els agents implicats.
Al mateix temps, cal generar materials i espais informatius útils, tant per als equips tècnics com per a les mateixes persones participants, de manera que puguin entendre quines són les passes següents i com cal preparar-se per a les renovacions, un aspecte clau que dependrà de tres elements bàsics: la inserció laboral, l’alta al Servei d’Ocupació de Catalunya en situació de recerca de feina i l’aprenentatge del català com a eina d’integració i de cohesió social.
En definitiva, el procés de regularització ha estat molt més que un tràmit administratiu per a Càritas Barcelona: ha estat una aposta ferma per la dignitat humana, una demostració de la capacitat d’organització del tercer sector i un recordatori que la feina no s’acaba amb la presentació d’un paper, sinó que es perllonga en el temps a través de l’acompanyament, la formació, la defensa dels drets i la construcció d’una societat més justa i inclusiva, tal com recorda la frase que ha inspirat tot el dispositiu: «La dignitat humana no té passaport i no perd el seu valor en travessar una frontera».
