JORDI BALOT
President de la FCVS
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina
Fa poques setmanes que la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha llençat públicament una campanya en què es diu que les entitats socials #SomImprescindibles.
Encara estem vivint la pandèmia de la Covid, amb els seus alts i baixos, en la que s’ha parlat de la important tasca que estan desenvolupant les nostres professionals sanitàries, i teniu tota la raó. S’ha de reconèixer sense cap dubte la seva feina. Però realment ha passat molt desapercebut, a nivell de mitjans de comunicació i a nivell de la societat en general, la gran tasca que estan realitzant les entitats socials del nostre país. I, entre elles, com no pot ser d’altra manera, les entitats de voluntariat.
El proper dia 5 de desembre celebrem el Dia Internacional del Voluntariat i, des de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), n’estem molt orgullosos.
Estem orgullosos que en el nostre país hi hagi més de 510.000 persones que dediquen part del seu temps, del seu coneixement, de la seva expertesa i, el que és més important, de la seva persona, als altres i, especialment, a totes aquelles persones que més dificultats tenen per a tirar endavant les seves vides…
Estem orgullosos de les prop de 25.000 entitats de voluntariat en actiu que tenim a Catalunya i que són una veritable estructura de país…
Estem orgullosos de tenir un país pioner en el compromís social i cívic per a construir una societat més justa i solidària. De fet, podem presumir d’estar al capdavant dels països europeus en percentatge de població compromesa…
Però encara ens falta un gran recorregut per a seguir avançant. Encara no se’ns valora prou des de les diferents administracions públiques i no se’ns dona tot el suport necessari: ens falta poder participar de manera activa, i sense que es consideri com una concessió, en les polítiques públiques socials. Ens falta poder gaudir d’un finançament estable que ens permeti desenvolupar els projectes de continuïtat sense haver de patir pels ingressos i per la seva supervivència, que ens permeti remunerar als professionals amb dignitat i estabilitat. Ens falta poder parlar, com a actors necessaris i imprescindibles i en igualtat de condicions, amb les administracions, amb les empreses, amb els sindicats, amb els col·legis professionals, amb les universitats… Ens falta ser visibilitzats per la ciutadania com un actor imprescindible en la construcció d’una societat desenvolupada i cohesionada del segle XXI. Ens falta incidir de manera més decidida, no només en pal·liar situacions de pobresa i exclusió, sinó en ser veritables agents transformadors d’una societat que crea tantes injustícies i desigualtats.
Malgrat tot, podem seguir afirmant de manera rotunda que les voluntàries i voluntaris som imprescindibles en l’engranatge social del nostre país. De fet, estic convençut que en aquesta situació de pandèmia, si no hagués estat per tota la feina que hem seguit realitzant les persones voluntàries i les entitats de voluntariat, estaríem vivint en aquests moments una situació encara més insostenible.
Felicitats a tots i a totes les persones voluntàries, perquè el nostre dia no és només un dia a l’any, sinó que és cada dia de l’any!