Manolita Sanz
Presidenta de l’Associació Invia
Sara (nom fictici) és una de les darreres dones assassinades d’aquest mes de març, quan el seu assassí no va deixar passar de la porta, les amigues que l’acompanyaven. Totes formaven part d’un grup de ganxet del seu poble. Van intentar protegir-la.
És l’exemple del que les dones fan cada dia de manera espontània: crear xarxes on la col·laboració porti a una vida millor. Serveix qualsevol espai de relació: l’escala, l’escola dels fills… o el grup de ganxet. Aquesta companyonia que busca i ofereix solucions és la sororitat.
A l’Associació Invia la coneixem molt bé, perquè ens l’expliquen les mateixes dones quan hi arriben. Han tingut referències que podien trobar aixopluc a unes situacions de duresa extrema, d’abús i violència, i l’han cercat soles, en complet desemparament, a través dels serveis socials o d’altres. Després, quan s’ hagin recuperat i crescut, quan hagin resolt els problemes, quan facin vida autònoma, informaran altres dones perquè puguin accedir-hi.
Així doncs, treballem cada dia per la prevenció i l‘acompanyament: amb dones, amb infància, amb famílies senceres, amb persones, etc. Això vol dir programes extraescolars, programes d’ocupació, programes de formació de professionals contra l’abús i la violència… Aquí és on hi ha l’acció compromesa de l’equip de persones voluntàries, que col·laboren amb l’equip professional. La seva tasca organitzada permet multiplicar els recursos que oferim i sumar en la transformació social que volem assolir.
En el món del voluntariat, de les organitzacions, les dones són més del 60% , una dada que ja indica la seva importància, la prevalença de la feina que fan. Hi ha, però, tantes accions voluntàries de les dones cada dia que no són comptades, que es fan sense pensar-hi gaire. Com les amigues del grup de ganxet…
