Montse Fernández
Membre del patronat de l’OTS. Investigadora i docent en l’àmbit de gènere i cura.
Que el voluntariat, sobretot en l’àmbit social, és eminentment femení és quelcom que fa temps que sabem. N’hi ha prou en donar un cop d’ull als equips voluntaris per observar aquesta evidència. Això per no parlar de les estadístiques que any rere any constaten científicament aquest extrem[1]. I això, en major o menor mesura, és un lloc comú arreu d’Europa. Els valors pro socials i les tasques de cura pròpies d’aquesta activitat s’associen amb les característiques del rol de gènere femení, el tradicional, on la dona té cura de la família i pensa en el benestar de la comunitat. El voluntariat és un espai on moltes dones es poden sentir còmodes per aquesta afinitat[2].
Ara bé, el que potser no sembla tant evident és que quan més voluntariat té un país (calculat en el percentatge que representen les persones voluntàries sobre el total de la població del país), la distància de participació entre dones i homes és més gran. Alguns exemples els trobem als Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit, llocs on compten amb les participacions ciutadanes més elevades en el voluntariat (entre l’11% i el 16% del total de la població). A la vegada, en aquets indrets és on la diferència de participació entre dones i homes és més acusada (en la majoria dels casos, quasi es duplica la presencia de dones!). En canvi, en els països amb menor participació voluntària les diferències per gènere no són, en general, gaire àmplies[3].
El corol·lari que es pot deduir de tot plegat és que hi ha una relació entre la cultura del voluntariat i la participació de les dones en les entitats socials. O sigui, a més impuls del voluntariat, més dones hi participen o, si li donem la volta, a més dones participant més impuls del voluntariat. Un peix que es mossega la cua? No sabem encara del cert què engega el procés, però el que sí podem fer és pensar l’impuls i la gestió del voluntariat des d’aquesta casuística. Si les dones fan el voluntariat gran, quin espai han d’ocupar a les entitats? Com desconnectem les cures dels rols de gènere des de les entitats? Reflexions molt oportunes un dia com avui per un voluntariat divers i feminista.
[1] Per mencionar alguns exemples del nostre voltant: L’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya, El Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya i El Anuario del Tercer Sector de Acción Social de España apunten al fet que entre el 60% i el 70% dels equips voluntaris estan formats per dones.
[2] Vegeu l’interessant publicació de l’OTS: Trajectòries femenines per a la transformació social.
[3] Dades d’Eurofound (The European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions) i treballades gràficament per EIGE (European Insittitute for Geneder Equality).
