Eulàlia Mas
Directora de la FCVS
Ai, les meves germanes, les dones…
Que sovint som amenaçades, sovint assetjades, sempre menystingudes, sotmeses a pressions, a exigències i a abusos de poder.
Ai, les meves germanes, les dones…
Que amb freqüència no som escoltades ni tingudes en compte. Que allò que toquem (professions, responsabilitats, cures, expressió artística, espiritualitat, ensenyament, recerca científica, món acadèmic, i d’altres) misteriosament perd valor en el mercat i reclama poca despesa i escàs reconeixement.
Ai, les meves germanes, les dones…
Que, segons com, ens estem deixant segrestar per forces ‘masculines’ sempre disposades a assenyalar-nos la ruta que hem de seguir, si volem tenir èxit social i professional. I que, il·luses de nosaltres, els comprem el consell.
Ai, les meves germanes, les dones…
Que vivim en perill arreu, sempre en vetlla per protegir-nos d’assalts i d’atacs violents. Sobretot, les germanes que viuen a carrer i sense llar, o en camps de refugiats, o en països en guerra, o prostituïdes, o en el tràfic de blanques. Però també dins les famílies i les comunitats.
Som l’anella afeblida de la rotllana social, perquè en el món hi concorren forces molt obscures que atenuen, o fins i tot apaguen, la nostra llum. Ho hem de saber per no confondre’ns. No és casualitat tot el que ens passa, ni són circumstàncies puntuals, les que patim. Es tracta d’una llei severa, secular, que persegueix les dones i atempta contra la nostra vida.
De vegades, quan se m’emporten les pors o els mals presagis, imagino un futur on també la maternitat se’ns robarà. Un món on els fills ja no vindran al món pel canal de la dona, portador de vida. Ens ho arrabassaran, i ja no hi serem a temps. Després ens ho vendran com una conquesta més de la nostra llibertat i del nostre apoderament. Però serà una nova mentida.
Hem de poder ser mares, les que vulguem i puguem, amb la cura i l’atenció que aquest miracle mereix. I no s’hi val a ‘llogar’ d’altres ventres o mares ‘recipient’… Aquesta nova versió de l’esclavatge de sempre, ara revestit d’una disfressa rica sobre els nostres drets, no s’hauria d’estendre.
I hem de poder desplegar les nostres capacitats i competències personals, tant en els estudis, com en l’àmbit professional, familiar, social o comunitari. Hauríem de poder compaginar-ho tot. És clar que sí.
En fi, germanes, mirem d’enfortir-nos. Fem un esforç de memòria i recordem-nos de quan érem l’eix de la rotllana.
Ho vam ser. Ho som ara. I ho serem sempre.
Fonts:
- Mujeres que corren con los lobos
Clarissa Pínkola Estés. Ediciones B, 1998
- Rosa Parks. Mi historia
Plataforma editorial, 2019
- El acoso moral
Marie France Hirigoyen. Editorial Paidos, 1998
