Jesús Lanao
President de la Fundació Banc de Recursos
El problema més important de cara al nostre futur planetari és, justament, que tinguem futur com a espècie… les amenaces són molt grans i les contradiccions també.
Solament n’apuntaré algunes que em semblen importants: tecnologia-medi ambient; sistema econòmic neoliberal-empobriment de grans capes de la població; models polítics en crisi-renaixement de feixismes; lliure circulació de béns i serveis-barreres dels països rics envers les persones migrades que fugen de la guerra i de la fam…
Des de diversos sectors (ONG, sindicats, universitats, moviments socials) s’està treballant fa temps envers una Justícia Global, plantejant alternatives de models econòmics i de canvis de comportament per frenar la dinàmica destructora del sistema tot treballant per a revertir-lo. I no solament a nivell teòric sinó amb propostes concretes: des de la reutilització, l’economia circular, circuits agroalimentaris de proximitat, etc.
D’altra banda sorgeixen els interrogants davant missatges molt dubtosos: “l’energia verda”, que no ho és tant (atesos els costos mediambientals de l’extracció dels minerals per fabricar els xips o els aerogeneradors); l’agricultura “ecològica”, molt difícil d’aconseguir (especialment en grans extensions); el “consum de proximitat”, impossible en el cas de grans ciutats (com Barcelona) tenint en compte el volum d’aliments que necessita la ciutat.
Pel que fa als aliments, cal tenir en compte les dades següents:
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen.
A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total.
A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any o, el que és el mateix, uns 35kg/persona.
Enguany Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Iniciatives diverses que ja funcionen, com Espigoladors, el Banc dels Aliments o el Pont Alimentari intenten suavitzar els efectes del “sistema”, tot evitant que es malbaratin més aliments.
Crec que la solució no és fàcil, atesos els nostres ritmes de vida, la “pressió” d’una societat de consum depredadora i, especialment, un model econòmic que prima els guanys i que ha forçat una dinàmica (en totes les dimensions de la nostra vida) que duu al col·lapse del propi sistema. A més, la “societat global” imposa una dinàmica molt difícil d’evitar o revertir, des de la dependència tecnològica a la qual estem sotmesos fins a l’esforç que suposa dur una vida austera i responsable (que suposa anar contra-corrent de manera permanent).
D’altra banda, les investigacions tècniques encarades a cercar alternatives (energètiques i sostenibles) estan fent una “cursa accelerada” per a trobar solucions adients per aquests problemes.
Tal vegada necessitem arribar a uns límits més extrems i perillosos per a modificar les tendències (una mena de “fre”, amb marxa enrere) a tots nivells (personal i col·lectiu) per assolir un tipus de vida més humà i sostenible.
