ALBA GARCIA MORTE
Cap d’àmbit d’habitatge de l’equip de Punt de Referència
L’anunci del Govern espanyol d’impulsar una regularització extraordinària per a persones estrangeres que ja viuen a l’Estat ha sigut una mesura positiva i llargament reivindicada per entitats socials i col·lectius migrants liderats per la Plataforma Regularització Ja. Parlem de persones que formen part de la nostra societat, que treballen, estudien, cuiden familiars i contribueixen al desenvolupament de les comunitats on viuen, però que continuen trobant-se amb limitacions importants per accedir a drets bàsics a causa de la seva situació administrativa. Per això, qualsevol avanç que permeti reduir aquestes desigualtats és una bona notícia.
Des de Punt de Referència vam celebrar aquesta iniciativa perquè representa una oportunitat per reconèixer una realitat social existent i avançar en la garantia de drets. Com a entitat que acompanya joves en situació d’irregularitat administrativa, hem seguit de prop el desplegament del procés i hem pogut observar-ne tant els avenços com els reptes.
La implementació de la regularització extraordinària s’ha desenvolupat, en línies generals, de manera positiva. Els joves que complien els requisits per accedir a aquesta via han pogut presentar les seves sol·licituds i iniciar els tràmits corresponents. De fet, ja hem vist arribar els primers permisos de treball temporals a l’espera de les resolucions definitives, una notícia molt positiva per a les persones que esperen la resolució definitiva.
Ara bé, no tot són bones notícies, ja que algunes de les dificultats detectades són les mateixes que trobem habitualment en altres tràmits d’estrangeria. L’obtenció dels antecedents penals del país d’origen continua sent un obstacle per a moltes persones, així com les discrepàncies en la identificació personal, especialment en els noms i cognoms registrats en arribar al territori, que poden generar processos burocràtics complexos.
A Punt de Referència ens preocupa especialment la situació dels joves que afronten aquests processos sense una xarxa de suport. Entendre els requisits, els terminis o les condicions de renovació és complex, però encara ho és més prendre decisions que poden condicionar el seu projecte de vida. Sense orientació adequada, és fàcil que acabin prenent decisions que entorpeixin la seva estabilitat, i dificultin futures renovacions de la documentació.
Per tot això, caldria que les administracions apostin per reforçar els dispositius d’acompanyament específics per a les persones joves en situació d’irregularitat administrativa, com els que oferim les entitats socials, malgrat no comptar amb recursos econòmics suficients per sostenir-los. Més enllà de la tramitació, necessiten suport per comprendre les implicacions de cada decisió, planificar el seu itinerari formatiu i laboral i exercir els seus drets amb plenes garanties.
És cert que la regularització extraordinària ha representat un pas important, però el reconeixement de drets no pot dependre de mesures excepcionals. És imprescindible avançar cap a una Llei d’estrangeria que garanteixi procediments més àgils, accessibles i estables. Si volem construir una societat més justa i inclusiva, cal eliminar les barreres administratives que impedeixen la plena participació de moltes persones. Reconèixer drets no hauria de ser una excepció: hauria de ser la norma.
