M. CONCEPCIÓ TORRES SABATÉ
Professora del Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació i Psicologia de la URV
Presidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya
Quan penso en la paraula ‘educació’ veig la família, l’escola, els mitjans de comunicació, la política, l’entorn, el lleure etc. perquè tot en forma part en el creixement d’una persona i segons siguin les influències de tots aquests factors faran que aquesta persona sigui com és.
Per això és molt important pensar en l’educació des d’una pedagogia positiva, activa, participativa i vivencial, ja que d’aquesta manera podem aconseguir formar des d’una perspectiva integral que faci obrir a cada individu una mirada que vagi de ‘l’individual’ a ‘el col·lectiu’. Primer m’he de conèixer i respectar el meu ‘jo’ per avançar cap a l’altre i així acceptar el valor de la diversitat i la convivència.
Per aconseguir aquest pas, la funció pedagògica ha d’estar en mans de totes les persones que eduquen, sigui en l’etapa de creixement que sigui i tant en àmbits formals com no formals. Una de les maneres més simples de fer-ho és ‘amb l’exemple’ de totes aquelles persones que formen part de l’entorn d’infants i que marquen des de ben petits el que serà el seu desenvolupament.
Dins d’un procés educatiu hi ha dos aspectes a tenir en compte: la raó i l’emoció; ambdues s’han de treballar com un aprenentatge al llarg de la vida i s’han de tenir en compte en totes les metodologies d’aprenentatge al llarg de la vida i en cada una de les fases evolutives.
El docent ha de ser conscient que és un model per l’alumnat, i és per això que ha de saber compartir a través de les pròpies experiències per projectar en l’alumnat els valors de la vida en una societat diversa.
En l’ODS 4 Educació de qualitat, del document ‘Guia d’entitats de cooperació i medi ambient del sud de Catalunya’ (2020) pàg. 37, manifesto que:
“A través de l’educació les persones provem, sentim i percebem; tres verbs imprescindibles en una educació de qualitat, sense oblidar que treballem per millorar de la societat”
No podem perdre de vista que l’objectiu de l’educació és la realització de l’ésser humà en totes les seves dimensions volent descobrir el món a través de les pròpies experiències sentint-se escoltat.
El voluntariat és una eina que ajuda a descobrir la realitat que ens envolta com un valor social que enriqueix la complexitat del nostre entorn i que genera respostes positives per fer un món més just, coherent i igualitari.
Per saber-se moure en aquest món, de vegades massa convuls, la persona voluntària necessita també d’aprenentatges i formació que l’ajudin a desenvolupar la seva tasca perquè d’aquesta manera s’està i està educant.
Així aconseguirem persones compromeses i responsables.
Bibliografia
ALCOCEBA, J. (2020): Manual d’Anàlisi dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Guia d’entitats de cooperació i medi ambient del sud de Catalunya. Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. ISBN: 978-84-8424-872-9 DOI: 10.17345/9788484248729
