RAMON FARRÉ
Coordinador de la FCVS-Lleida
Les entitats socials i específicament les que apleguen voluntariat, tenen diferents missions, d’acord amb les seves particularitats i diverses formes jurídiques. Tenen, tanmateix, un tret comú: treballen per a la inclusió i cohesió social amb especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, en àmbits força extensos, que van des de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, a l’acompanyament de col·lectius desfavorits.
El seu objectiu comú és, així doncs, reduir, fins al límit, la desigualtat, qualsevol en sigui l’origen, i aconseguir l’empoderament i l’autonomia plena de les persones en una societat més justa i equitativa. La seva acció és, per tant, política en ella mateixa i no hi cap la neutralitat o la distància estèril amb l’ordinari funcionament de les societats democràtiques.
Això establert, el seu àmbit d’acció no és el territori de la política stricto sensu o de l’administració i govern dels assumptes generals. La confrontació política, l’activitat partidista, la representació de la societat en institucions de govern o parlamentàries no són activitats pròpies de les entitats socials.
L’abast dels objectius de les entitats socials i la seva complexitat demanen necessàriament de la intervenció dels poders públics. La transformació social profunda imprescindible perquè els objectius de les entitats socials s’assoleixin plenament no es pot fer únicament amb les soles forces d’aquestes. A la vegada, els governs no poden assolir els seus objectius de justícia social, equitat i protecció dels més febles, sense la contribució de les entitats socials del voluntariat.
Per tant, les entitats estan abocades a ser actius davant dels governs perquè les polítiques públiques s’adrecin a l’objectiu comú abans esmentat i que també, és segur, ha de ser l’objecte de la feina de governs i parlaments. La incidència política ha de passar a formar part de les activitats de les entitats socials amb naturalitat i dins dels límits escaients amb la seva naturalesa i finalitats.
Una bona part de les accions de les entitats socials s’executen gràcies al voluntariat, activitat enormement poderosa per influir en la vida de les persones, per començar la pròpia de les persones voluntàries, canviar actituds, imprescindible per a l’assoliment dels objectius preconitzats per les entitats, i assolir les reformes polítiques no conjunturals que han estat dirigides.
La força transformadora del voluntariat ve del seu altruisme, de la seva independència, de la voluntarietat de les seves accions, de la manca de retribució, del seu valor intrínsec perquè fan de l’altre l’objecte de la seva activitat. Amb la seva acció, el voluntariat social adreça un missatge radical, potent i inassequible al cansament als responsables polítics i institucionals.
La interacció entre les entitats socials i la política institucional ha de ser extraordinàriament curosa i s’ha de fonamentar amb els següents principis: la independència, la consulta i el suport mutu, el diàleg franc i honest, la qualitat de la relació i de les propostes que s’intercanviïn, el treball en xarxa de les entitats, la complementarietat, la continuïtat i la transparència. Aquesta és la manera d’actuar de la Federació Catalana de Voluntariat Social en la seva relació amb les diferents administracions i institucions, amb benefici de les entitats socials federades i els seus objectius.
La independència i autonomia de les entitats no pot venir condicionada pel finançament que puguin rebre de les institucions i governs, la qual cosa, a més del capteniment d’aquests, duu a prioritzar en l’acció de les entitats la feina de sensibilitzar la ciutadania i d’incrementar el finançament privat per contribuir a garantir de la independència buscada.
I com preconitza la Llei del Voluntariat, les relacions entre les administracions públiques i les entitats no exoneren els poders públics de la seva responsabilitat de garantir el gaudi efectiu dels drets socials dels ciutadans. I també val la pena subratllar que han de dur a terme l’avaluació periòdica de les polítiques, els programes i les mesures concretes de suport a l’associacionisme i el voluntariat.
Per tot plegat, benvinguda sigui la incidència política de les entitats socials, que sigui ben entesa i acceptada pels poders públics. L’interès general i la justícia social en sortiran guanyadors.
