Ha publicat un posicionament amb necessitats, propostes i demandes per a un voluntariat sanitari prudent i valent davant del context de crisi sanitària
Des que va començar la pandèmia, el voluntariat sanitari, com tants altres àmbits del voluntariat social, va haver de modificar-se, reinventar-se i replantejar-se en profunditat.
Amb l’esperit de proactivitat i resiliència propi de la xarxa d’entitats socials de Catalunya, els programes de voluntariat sanitari han hagut de donar un gir important cap a la virtualitat, l’acompanyament i la cura a distància, tot inventant noves i creatives maneres d’acompanyar les persones ateses.
El sector és obert des d’aleshores a aquest replantejament continu i receptiu als canvis abruptes, als quals un dia sobtadament va haver de fer front.
Precisament a partir d’aquesta predisposició i actitud resilients avui us llistem el que hem fet, el que fem avui, i el que continuarem fent en endavant.
La xarxa d’entitats assumeix la seva tasca -més necessària que mai- sabent que és així, tal com ha de ser.
Tot seguit us argumentem una sèrie de propostes i de demandes concretes per a les quals necessitem una resposta també concreta de part de les institucions competents en la matèria, com ara el Departament de Salut i les direccions i gerències dels centres de salut del país, tant d’hospitals com de centres d’atenció primària.
QUÈ HEM FET, QUÈ FEM I QUÈ FAREM?
La xarxa d’entitats de salut no s’ha aturat.
- Hem iniciat nous programes de voluntariat telefònic i virtual, tant domiciliari com hospitalari. Sabem que quedaran actius, quan acabi la pandèmia.
- Ens hem format i hem format les nostres persones voluntàries, a corre cuita, en acompanyament a distància: telefònic i virtual.
- Hem seguit, com no podia ser d’una altra manera, les recomanacions de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat sanitària, en tot moment.
- Hem reconvertit part dels nostres programes de voluntariat en programes de caire més logístic, tot responent a les necessitats canviants que ens arribaven dels centres de salut i de les persones ateses.
- Hem activat en alguns casos, i sota estricte criteri mèdic, alguns acompanyaments presencials.
- Hem mantingut en tot moment el contacte amb les persones voluntàries de més de 60 anys, que s’han vist d’un dia per l’altre excloses d’una part importantíssima de la seva vida: el voluntariat. Sabent que les conseqüències que això comporta, tant per les entitats, com per les persones voluntàries, com per les persones ateses, són molt importants. En parlarem més endavant, en el proper apartat d’aquest document.
- Hem continuat creant canals de comunicació amb els centres de salut, tant amb direccions i gerències, com amb les unitats i amb el personal sanitari que ha estat i està en primera línia en la gestió de la crisi. Hem parlat amb caps i coordinadores de cada unitat, tot deixant per escrit nous rols, necessitats i perfils de persones voluntàries necessaris per fer front a la crisi.
És precisament aquest personal sanitari -tant mèdic com d’infermeria- qui ens demana de manera constant: “Quan torneu? Us necessitem, i us trobem a faltar”.
- Amb eines telemàtiques hem pogut arribar a persones d’alt risc i poca mobilitat, a les quals no podíem arribar de manera presencial. Estem cavalcant en el canvi de paradigma, activant un voluntariat testimonial telemàtic que sabem que ha vingut ja per quedar-se definitivament.
- Hem activat proves pilot de presencialitat en alguns hospitals, en els moments menys durs de la pandèmia. Les persones voluntàries, seguint el mateix criteri de les famílies de les persones ingressades, han pogut desenvolupar la seva tasca d’acompanyament de forma presencial, i amb totes les mesures de seguretat. Els resultats han estat molt bons, i reconeguts pel propi personal sanitari.
- Actuant en un context d’hospitals que han vist la seva capacitat augmentada fins a un 250 per cent, hem pogut fer arribar detalls personalitzats a les persones ateses, sempre seguint les mesures de seguretat i quarantena, per tal de seguir alimentant el vincle afectiu i social, tant necessari per la salut bio-psico-social de les persones pacients.
- Ens hem adaptat al model d’acordió posat en practica en alguns hospitals, adaptant-nos a les obertures i tancaments dels centres, i actuant en conseqüència. El voluntariat també ha entrat i sortit, quan calia i quan devia.
- Hem mirat amb preocupació i afecte com s’ha agreujat i continua agreujant-se la salut mental de moltes persones ateses, a les quals la manca de presencialitat afecta de manera greu, perquè ja vénen d’una situació d’aïllament social no volgut, pre-pandèmia. Per seguir garantint el dret al vincle social d’aquestes persones, hem reduït els equips de persones voluntàries per tal que hi hagi menys persones dins els centres de salut. Comptem, doncs, amb poques persones voluntàries en aquest àmbit, les quals estan fent l’esforç d’ampliar la seva disponibilitat horària.
- Hem fet front a la precarietat econòmica de moltes persones ateses, que ha empitjorat amb la pandèmia, amb captació de fons i lots d’higiene i d’alimentació.
- Hem assistit a la creixent solitud de les persones cuidadores (en la seva gran majoria, dones) que necessiten relleu en la cura dels seus éssers estimats que es troben ingressats. Els hem mirat de donar tot el suport que podíem.
- Hem assumit en alguns casos proves pcr per les persones voluntàries perquè poguessin seguir la seva tasca d’acompanyament presencial amb tota seguretat.
- Hem implementat programes de voluntariat més individualitzats, per tal de reduir el nombre de persones presents dins del centres de salut, tot garantint un acompanyament més personalitzat i específic.
- Hem atès i acompanyat famílies senceres, que no han pogut acomiadar-se dels seus éssers estimats, els quals han mort sols. Ens hem trobat, doncs, en un escenari de violació sistemàtica del dret a una mort digne.
Per tot això, i per poder seguir la nostra tasca que sabem i sabeu essencial i necessària, demanem i proposem el següent.
QUÈ PROPOSEM I QUÈ DEMANEM?
- Proposem abandonar tota complicitat amb l’edatisme imperant i explícit que, des de fa uns mesos, s’ha instal·lat i cronificat en el foment de l’actuació voluntària. De fet, ja havia començat a estendre’s en la nostra societat, abans de la pandèmia.
- Demanem el recolzament legal necessari per a què les persones de més de 60 anys puguin decidir lliurement si volen o no continuar la seva activitat de voluntariat, sempre aplicant totes les mesures de seguretat necessàries i pertinents.
Les persones de més de 60 anys (en la seva majoria, dones) són el pulmó del voluntariat sanitari, un voluntariat profundament beneficiós per a les persones ateses i les pròpies persones voluntàries.
Aquestes persones són excloses de manera sobtada de l’activitat de voluntariat i de molts altres àmbits de la seva vida, i aquest fet els afegeix dolor. Aquest escenari afecta, òbviament, la salut bio-psico- social de les persones a qui atenen. De sobte s’han trobat soles, en el sentit més cru de la paraula.
- Proposem que les gerències i direccions dels centres de salut tinguin en compte el voluntariat sanitari a l’hora de definir les mesures de seguretat dins dels hospitals i centres d’atenció primària, tot equiparant els criteris que s’utilitzen per a familiars de persones malaltes, als de les persones voluntàries.
No cal recordar que hi ha moltes persones ingressades que no tenen família, en el sentit més tradicional i habitual de la paraula. I que ara cal fer front a l’aïllament social no volgut, ja existent abans, i que la pandèmia ha agreujat encara més. La Covid 19 està condemnant molts pacients a un empitjorament de la seva salut, les conseqüències del qual revertiran a mig i llarg termini en la xarxa de centres de salut del país.
- Demanem ser presents en els espais de decisió i coordinació dels equips de personal sanitari de les unitats, per tal de recollir les noves necessitats i preparar i formar els nostres equips de voluntariat per fer-hi front de la forma més curosa possible.
- Demanem que les persones coordinadores de voluntariat puguin entrar en els centres de salut per participar en aquests espais, detectar i recollir les noves necessitats i traslladar-les als equips de voluntariat, tot formant-los per fer-hi front.
- Proposem dibuixar i dissenyar, entre totes les persones protagonistes, els nous escenaris i circuits a curt, mig i llarg termini.
- Demanem que es mantinguin vius i vigents els drets avui afectats pel context de pandèmia: el dret de les persones a sentir-se vinculades, a ser acompanyades a llarg termini i a morir dignament, entre d’altres.
- Proposem l’aplicació de nous models de presencialitat, com ara el model one-to-one: 1 persona voluntària– 1 pacient. Un model que, com hem remarcat, ha demostrat la seva eficàcia.
- Proposem espais de coordinació i d’intercanvi d’idees, experiències i bones practiques entre entitats, per anar dibuixant plegades un nou model de voluntariat sanitari. Un model més àgil i innovador, que combina virtualitat i presencialitat, que s’apropa a les necessitats de les persones pacients i dels centres de salut, i que abasta i renova tota l’experiència i l’expertesa acumulada per les entitats de salut després de tants anys de treball a primera línia d’intervenció.
- Proposem noves formacions especifiques, amb la mirada posada en aquest canvi de paradigme.
- Demanem recursos per poder dotar les nostres persones voluntàries de totes les eines i competències que requereix la nova situació. Pensem en formacions com ara: escolta activa a distància, noves tecnologies, seguretat sanitària, gestió de les noves incorporacions, disseny del nou perfil de persona voluntària en salut, entre d’altres. Sempre amb l’objectiu de poder entrar en els centres de salut de la forma més curosa i rigorosa possible.
- Proposem un nou format de document d’auto responsabilitat per a les persones voluntàries, perquè entrin en hospitals i centres d’atenció primària amb responsabilitat i cura, tant per a si mateixes com per a les persones ateses.
- Demanem poder disposar de més recursos per la digitalització de les entitats i dels centres de salut.
- Demanem poder accedir a proves pcr o tests ràpids previs, per part de les persones voluntàries que entrin en els centres de salut.
- Demanem la redacció d’un nou protocol de voluntariat hospitalari i sociosanitari, específic, unificat i vàlid per a tothom.
- Ens proposem com a agent actiu i com a interlocutor vàlid a l’hora de redactar-lo.
- Demanem que el voluntariat sanitari, igual que tot el voluntariat social, sigui considerat com un “servei essencial”.
- Reiterem la necessitat de considerar el voluntariat per allò que ha demostrat ser i és: una peça clau del sistema sanitari, complementaria i beneficiosa per la salut de les persones ateses.
En definitiva:
PROPOSEM i DEMANEM que el recolzament necessari, tant per part del Departament de Salut, com per part de les gerències i direccions de centres de salut, esdevingui efectiu.
PROPOSEM i DEMANEM, per tant, que aquest nou model de voluntariat sanitari, que ha de combinar virtualitat amb presencialitat, i que contribuirà (com, de fet, ja ho està realitzant!) a la millora de la salut bio- psico-social de les persones ateses, sigui definitivament protocol·litzat.
El voluntariat sanitari, en totes les seves formes, s’ha d’entendre com a part del benestar i com a agent beneficiós per la salut de les persones ateses.
En definitiva, som i volem continuar essent la representació dels equips de persones voluntàries de salut, que sempre ens hem mostrat prudents i valentes.
