Carme Mateu
Treballadora social i coordinadora dels serveis de Salut Mental Ponent
Quim Padrós
Coordinador Servei de Club Social
Avui dia, en ple segle XXI, encara existeixen desigualtats, estigma i etiquetes en salut mental. Tot i haver avançat molt en la investigació, la salut mental encara es troba mal vista, tabú i rebutjada per una part important de la població.
En el nostre dia a dia, és fonamental fer un treball personal per evitar estereotips, idees preconcebudes i arcaiques, creences falses que perpetuen l’estigma i l’autoestigma que afecta directament a les persones que pateixen una problemàtica de salut mental. En aquest sentit, és molt rellevant que existeixi una consciència col·lectiva dins els mitjans de comunicació, tradicionals i moderns, que afavoreixi el trencament d’aquest estigma vers la salut mental.
Estigma, aquesta paraula expressa un comportament, tret, o condició que posseeix un individu, i acaba formant part dels individus que són vistos com a inferiors, o incapaços de desenvolupar-se positivament dins la societat. El problema principal és que no solem preguntar-nos si el que diem pot ser real o no i anem contribuint a la transmissió de prejudicis i mites.
S’ha de tenir clar que les persones que pateixen algun trastorn derivat de problemàtica de salut mental:
…no són violentes i/o agressives a causa del seu problema de salut mental.
…no són irracionals.
…poden treballar, tenir fills i amistats, com qualsevol altra persona.
Com a entitat que porta treballant amb famílies i persones afectades per alguna problemàtica de salut mental en actes que realitzem per sensibilitzar, visibilitzar i normalitzar la salut mental, ens costa trobar voluntariat que acudeixi a les nostres crides. Això encara és un signe inequívoc de l’etiqueta que té l’àmbit de salut mental.
Sempre s’etiqueta cada persona per característiques que es veuen, que es detecten, però després la realitat és molt diferent. Per tal de trencar estigmes i produir un canvi en el llenguatge, les entitats de salut mental portem a cap un gran esforç per canviar la terminologia, parlar obertament de la salut mental i organitzar actes per donar una mica de normalitat. És una tasca difícil per canviar idees predeterminades, però continuarem fins a erradicar conductes de discriminació vers el col·lectiu de salut mental.
Cal a més aprofundir en la importància de la sensibilització en escoles, instituts, en la gent jove en general, per fomentar una consciència social dins el jovent, i més ara que sembla que tothom està posant la mirada als joves arran de la Covid. Prevenció i formació en gestió emocional, són punts principals que s’haurien d’afegir com a assignatures en les escoles. Això facilitaria el procés d’assimilació de les dificultats per tal d’afrontar-les i no arribar a desenvolupar estats ansiosos o depressius, i a la llarga, situacions més greus.
La salut mental és cosa de totes i tots.
