RITA GRANÉ
Directora de Punt de Referència
El Dia internacional de la Família està pensat per fer-nos prendre consciència del paper que té la família en l’educació i la formació dels fills i de les filles. Ara bé, sovint oblidem que hi ha infants, adolescents i joves que creixen sense tenir la família al seu costat.
Per aquesta raó, a Punt de Referència acompanyem i donem suport al jovent en el difícil repte d’emancipar-se sense comptar amb el suport familiar necessari. Estem parlant del jovent que, als 18 anys, ha de deixar obligatòriament el centre de menors, i ho fa amb moltes incògnites, dubtes, pors i incerteses que augmenten la seva vulnerabilitat davant la vida i davant aquest nou moment de canvi. Emancipar-se sense estar-ne preparat ni comptar amb prou recursos provoca unes mancances importants en aquests nois i noies.
Disposar de nou d’una llar des d’on consolidar la seva autonomia és el que oferim mitjançant el projecte Acull, un projecte d’acolliment familiar temporal per a jovent extutelat. L’oportunitat de créixer compartint la vida amb algú trenca el sentiment de soledat amb que molts nois i noies tutelades afronten la majoria d’edat.
A Punt de Referència sabem que, gràcies a la convivència i el compartir les experiències quotidianes, el jovent augmenta la sensació de seguretat. Sentir-se en família, tenir un espai propi i amb les necessitats bàsiques cobertes, redueix el risc d’exclusió social i, a la vegada, afavoreix una percepció positiva de les pròpies habilitats socials, capacitats i recursos. El domini de la vida quotidiana és, pel jovent, el primer pas cap a una emancipació madura i responsable.
L’estabilitat d’una llar permet al jovent formar part de la comunitat i contribuir-hi des d’un lloc que és la seva llar. L’acolliment ofereix al jovent un refugi on poder descansar, on poder cuidar-se i millorar la salut, on sentir-te segur i on ser part de la comunitat. Un espai on agafar energies per poder tirar endavant, per afrontar reptes, per relacionar-se amb el barri, amb el poble, amb la pròpia xarxa i, sobretot, per formar-ne part.
Però sobretot, i el que és més important, conviure genera uns vincles afectius que trenquen el sentiment de soledat que pateix el jovent per no tenir la família al seu costat. Créixer acompanyats és indispensable perquè puguin afrontar el camí cap a l’emancipació.
