JORDI BALOT
Comissionat representant Món Associatiu de la FCVS
Ja fa uns quants anys que les entitats del Tercer Sector vam iniciar un procés imparable i irreversible cap a la professionalització. Moltes de les entitats socials del nostre país van néixer des de les associacions de familiars de persones afectades per alguna causa, o bé, per l’acció de persones amb bona voluntat que volien donar una resposta eficaç a alguna necessitat i que l’administració pública tenia abandonada. Però vam anar descobrint que només amb les bones voluntats es podia realitzar una acció molt limitada i, fins i tot, hi havia limitacions administratives que impedien poder accedir a recursos públics (sobretot de tipus econòmic), o bé, gestionar-los amb eficàcia i transparència. Per aquest motiu, la incorporació de professionals degudament formats en l’àmbit de la gestió (administrativa i de persones), en l’àmbit de la comunicació i captació de recursos, així com en l’atenció directa (professionals de l’àmbit de l’educació social, del treball social, de la psicologia, de la pedagogia, de la integració social…) es va fer imprescindible i inqüestionable.
Però la professionalització de les entitats socials va comportar, en paral·lel, ser conscients de la importància del voluntariat com un grup de persones professionals que, de manera gratuïta, volien posar la seva persona al servei dels altres i, especialment, de les persones més vulnerables. Es va fer tot un procés de reflexió sobre el paper i les funcions de les persones voluntàries, mai com a persones que supleixen als professionals de les entitats, sinó amb una tasca i funció complementàries i, per tant, que no venien a suprimir llocs de treball sinó a aportar un plus de qualitat en l’atenció i l’acompanyament a les persones.
Tanmateix, aquest nou rol de les persones voluntàries va comportar a les entitats haver de posar en funcionament programes de voluntariat que tinguessin en compte tres potes fonamentals: a les persones que s’oferien per a fer un voluntariat; a les entitats que incorporaven a persones voluntàries; i a les persones que les entitats acompanyen i atenen en els diversos projectes que desenvolupen. Aquesta nova visió tenia en compte una gestió integral del voluntariat. Sembla senzill, però no ho és gens perquè la gestió de les persones és el més complex en qualsevol organització.
Cal fer una selecció prèvia del voluntariat per part de qualsevol entitat, on es valorin les expectatives de les persones que es volen incorporar, les seves capacitats, les seves aportacions i les seves coordinacions amb les persones professionals de l’entitat. Cal formar-se per a conèixer l’entitat on la persona es vol incorporar i, sobretot, a les persones destinatàries de la nostra acció. Cal fer un seguiment i una avaluació continuada de les persones voluntàries per anar ajustant les expectatives i les necessitats. Finalment, caldrà acompanyar en la finalització del seu voluntariat a la persona que, en qualsevol moment, vulgui deixar la seva tasca, acomiadar-se de l’entitat, o cercar-ne una de nova més ajustada a les seves capacitats i expectatives.
En aquests moments en què comencem un nou curs escolar és imprescindible que ens valorem i ens formem per la tasca que volem desenvolupar. Una formació que permeti, en primer lloc, entendre el paper que hem de desenvolupar com a voluntàries i voluntaris, que ens permeti desenvolupar les nostres capacitats i gestionar les nostres limitacions i, sobretot, ser tan humils com per entendre que no sabem fer de tot i amb qualsevol mena d’entitat i de persones. Hem de descobrir el nostre lloc per a fer una aportació positiva a les persones que volem acompanyar, evitant fer judicis i evitant, sobretot, fer mal als altres, entenent que tots tenim capacitats molt diverses i que tots podem construir un món millor. En la mesura que estiguem més formats podrem exercir el nostre voluntariat amb una major qualitat tècnica i assistencial.
