Fer salut, tenir salut, cultivar la salut

DOLORS LLEAL TULSÀ

Presidenta Patronat Rusc-Girona

Fer salut, tenir salut, cultivar la salut. Són algunes de les expressions que se’ns mostren actuals i que tornen a imperar amb força en una societat que sembla posar en tendència que més enllà de la cura de la salut física, cal posar atenció envers la salut emocional i espiritual.

Des de la Fundació Dr. Joan Pujol El Rusc acompanyem persones amb discapacitat intel·lectual que viuen en una llar-residència, repartida en tres mòduls de convivència, situada al barri de la Devesa. Busquem acompanyar les persones perquè puguin trobar un espai on viure des del model de vida comunitària, segons les seves necessitats i aspiracions, proporcionant estabilitat i benestar emocional i personal amb la finalitat de millorar la seva autonomia i la presa de decisió com a eix central del nostre treball.

La nostra trajectòria ens porta a afirmar que la vida comunitària és quelcom essencial en el nostre projecte de llar, si el que es vol és acollir la persona des d’una visió holística i com autèntica protagonista de la pròpia vida. S’hi ofereixen espais per compartir, aportar i crear noves sinergies.

Això ens demana una tasca no gens fàcil: anar construint, de mica en mica, un bon equip de professionals, diversos en especialitats, grans en humanitat, que projecten en el seu dia a dia un saber fer on la persona se situa al centre de l’actuació amb els suports necessaris. I malgrat tenir en compte aquest aspecte, ens en falta un, que per a nosaltres és fonamental: nodrir-nos d’una de les grans fortaleses que tenim com a éssers socials, les relacions humanes i properes d’ajuda mútua.

Podem fer-ho gràcies a totes les persones que regalen el més preuat, el seu temps per fer voluntariat, entenent que compartir i conèixer ens porta a nodrir-nos bidireccionalment i, alhora, potenciar aquell regal envers el món emocional i espiritual que cadascú alimenta a través de la relació que establim en l’altre. Ens obre un univers de respecte, deferència, estimació.

Tenim voluntariat que són estudiants (locals i internacionals), altres són adults. També tenim persones que formen part de la comunitat El Rusc perquè s’han convertit en amics de la llar i col·laboren i ajuden en diferents aspectes. Un ventall que aporta un aprenentatge cultural, lingüístic i d’expertesa on es sumen les experiències de tot el que compartim. Ho fem en llocs informals com una activitat al barri, fer el toc, passeig, un concert, un cinema… però també en espais més formals com les assemblees de les llars, o l’assemblea comunitària on podem parlar sense prejudicis de com ens sentim, allò que ens mou de la convivència, quins són els nostres somnis i projectes. I també celebrar que tenim persones properes a qui sostenim, a vegades sense ser-ne conscients, amb un somriure, o una abraçada i que ens sostenen amb un gest, una carícia, o un “com estàs?” Amistats forjades per la convivència i per compartir la quotidianitat que ens aporten una eina molt potent per tenir cura i salvaguardar la salut emocional, alhora que s’escolen en l’ànima per les vivències compartides.